T’estrenes com a Millor Jugador de Futbol Sala català. Què representa per a tu aquest premi que atorga la FCF?

És un gran orgull el fet d’estar nominat entre els millors jugadors catalans de futbol sala, però sobretot l’haver sortit com el millor és un premi molt gran perquè, amb tota la qualitat que hi ha en aquest esport i a Catalunya, és un guardó molt bonic.

Anteriorment ja havies estat nominat a la Gala de les Estrelles, però ha estat en aquesta 5a edició quan has superat els altres dos candidats. Què suposa l’haver aconseguit més vots que Dani Salgado, fins ara vigent guardonat?

És veritat que la primera vegada que vaig estar nominat va guanyar Dani Salgado, igual que l’anterior edició, que també la va guanyar. Per mi sempre ha estat un referent perquè jo m’he criat amb ell en el Futbol Sala Garcia i he intentat aprendre totes les seves armes jugant. És un privilegi a l’haver quedat primer i, sobretot, per davant d’un jugador tan gran com ho és ell, i com el meu company d’equip ara, Marc Tolrà.

Vas debutar a l’elit del futbol sala amb 16 anys i amb 23 ja ets internacional absolut, has jugat un pre Europeu i has estat designat dues vegades com a millor jugador jove del món. T’esperaves tots aquests èxits quan vas començar?

No, mai m’havia imaginat aconseguir tot el que he fet fins ara. Amb el treball diari sóc un jugador molt exigent i cada dia vull millorar i aprendre més. És el que m’he proposat des del primer dia. Un dels meus punts forts és el treball diari i ho seguirà sent perquè encara vull molt més.

A Santa Coloma de Gramenet et vas consolidar com un dels millors jugadors de la lliga, marcant 120 gols en 180 partits... Què et diuen aquests números?

El treball diari. Cada dia vaig a entrenar amb més ganes que l’anterior i sempre intento aprendre el millor dels meus companys. És veritat que són registres molt bons, sent tan jove, però tant de bo ho pugui superar amb moltíssims més.

La teva formació també ha passat per totes les categories inferiors de la Selecció Catalana de Futbol Sala i ja t’has consolidat com un jugador fix per l’Absoluta. És el resultat a l’esforç i al treball de tots aquests anys?

Des de ben petit he anat amb la Selecció Catalana. Cada diumenge entrenàvem a diferents llocs de Catalunya i sempre amb les mateixes ganes, i cada any inclús més. Sempre m’ha fet il·lusió estar a les Seleccions Catalanes i, sobretot, també quan hi ha convocatòries i veure’t a la de l’Absoluta. És un premi al treball, però s’ha de continuar treballant perquè en vinguin moltes més.

En dos anys seguits, 2014 i 2015, com dèiem, vas ser designat el millor jugador jove del món. Quina és la clau de l’èxit per aconseguir aquestes nominacions?

La clau de l’èxit, crec que és el treball, la humilitat i el sacrifici. Amb tot això la resta de coses van sortint, perquè al final també has de gaudir amb el que fem cada dia i jo és el que faig. Quan surto al camp intento gaudir i posar en pràctica aquests valors. La resta va venint i si, a més, estàs rodejat dels millors jugadors, com és el meu cas, que estic amb els millors jugadors del món, aprens moltíssim cada dia.

Aquestes xifres han tingut el seu premi: has jugat un pre Europeu i has entrenat amb la selecció espanyola per anar al Mundial de Colòmbia, tot i que després et vas quedar fora de la convocatòria. Com has viscut aquestes experiències?

Crec que per a qualsevol jugador, arribar a la selecció espanyola és el màxim. Quan em vaig veure a la convocatòria i a la llista  per la preparació del Mundial de Colòmbia va ser espectacular i em va fer una il·lusió increïble. Sabia que, encara que no hi anés, per mi ja era un premi estar allà, entrenant tants dies amb aquests magnífics jugadors. Al final no va poder ser, jo vaig treballar i vaig donar el màxim per intentar ser-hi, però hi havia moltíssima qualitat i no vaig tenir la sort de poder anar-hi. Ara seguiré treballant fort per a que, tant de bo, el seleccionador, José Venancio, em pugui seguir i jo em guanyi tenir més oportunitats.

Unes experiències on hi has de sumar tots els partits internacionals que has disputat amb la Selecció Catalana Absoluta de Futbol Sala, viatjant a Romania i al Japó. En quin nivell es troba el futbol sala català en comparació a la resta?

El futbol sala és un esport que està creixent moltíssim en tots els països, tal com s’ha vist reflectit en el Mundial de Colòmbia, en el que ha guanyat Argentina. Ningú s’ho esperava en cap moment. Però ja no és només això, sinó que diferents seleccions han posat en dificultats a les millors, per exemple, Iran va eliminar Brasil. La veritat és que el futbol sala està creixent molt, com també ho hem vist quan hem sortit amb la Selecció Catalana. A Japó, el primer any sí que vam guanyar el torneig de Kobe, però el segon any que hi vam anar no vam passar ni de ronda i es nota que hi ha moltíssim nivell. I això que crec que la Selecció Catalana té un nivell altíssim, inclús per poder jugar un Mundial tranquil·lament, un Europeu... el que fos. És un esport que està creixent moltíssim, que la gent s’està aficionat a aquest esport perquè es gaudeix molt.

Enguany has fitxat pel Barça, amb qui ja has guanyat la Copa Catalunya. Has tingut una adaptació ràpida?

És un canvi molt gran comparat amb el FS Garcia, però també és un equip en el que som set incorporacions noves, i el que hem de fer és adaptar-nos a l’equip al més aviat possible. Jo intentaré aportar el millor que pugui. L’adaptació està sent molt bona perquè els companys ens ho estan posant molt fàcil als nous.

Què destacaries de l’entrenador, Andreu Plaza, que era un dels nominats a la 5a Gala de les Estrelles?

De l’entrenador destaco la confiança que dóna als joves. No importa que siguis jove, que tinguis més o menys experiència... Dóna molta confiança i a mi m’exigeix el mateix que em demanaven al Marfil i que aporti el que feia a Santa Coloma. La confiança, a l’hora de jugar, es nota moltíssim.

Com encares aquesta nova etapa?

Ho estic vivint molt bé. Aquí estem obligats a guanyar perquè portem dos anys sense guanyar títols i el millor club del món, com és el Futbol Club Barcelona, no es pot permetre un altre any en blanc. Hem de seguir lluitant per poder aconseguir títols, que és un fet difícil. Hem perdut un, la Copa del Rei, però ho hem de deixar enrere, fer-nos més forts i lluitar per totes les competicions que encara ens queden.

T’has marcat algun repte?

El meu repte és el de cada dia, el de poder superar-me, aprendre les millors coses dels meus companys i seguir aportant a l’equip el millor de mi mateix. Ajudar a l’equip, aquest és el meu repte. Tanmateix, s’ha de continuar gaudint, fer el que ens agrada i amb el treball ben fet segur que el títols arribaran.

I en el número de gols t’has proposat alguna fita?

No. Quan tens la ratxa t’entra tot i quan la pilota no vol entrar, com més t’enfades al final més costa que entri. Tant de bo pugui marcar moltíssims gols i que serveixin per ajudar l’equip a guanyar els punts, perquè si marques gols però no serveixen per aconseguir els tres punts, no serveixen de res.