Amb només 21 anys, Elba Vergés (Sant Just Desvern, 1995) compleix el seu somni de competir a Primera Divisió Nacional Femenina a les files del RCD Espanyol i de vestir la samarreta de la Selecció Catalana Absoluta. Ha aconseguit fer-se un lloc a l’elit del futbol estatal gràcies a la seva perseverança, esforç i treball. El proper dilluns, 1 de maig, serà una de les futbolistes ambaixadores que compartirà un entrenament amb les joves jugadores del Baix Llobregat al Municipal Les Grasses durant la Jornada de Futbol Femení que organitza la Federació Catalana de Futbol per cinquena temporada consecutiva.

Què significa per a tu poder explicar la teva experiència a les joves futbolistes que volen seguir les teves passes?

Estic molt agraïda a l’FCF per comptar amb mi com a ambaixadora per a la Jornada de Futbol Femení. Em fa especial il·lusió poder compartir una estona amb les noies perquè no fa tants anys era jo la que estava en la seva situació. Crec que pot ser interessant per a elles conèixer el meu testimoni i comprovar que si s’esforcen cada dia els somnis poden fer-se realitat. Estaré encantada d’ajudar-les i aconsellar-les en tot el que em demanin.

Què et sembla la iniciativa de l’FCF d’organitzar la cinquena edició de Futbol Femení?

Fantàstica. L’FCF està treballant intensament des de fa anys per difondre i potenciar el futbol femení. Hem donat un pas de gegant en l’última dècada en tots els nivells. Ara tenim més repercussió mediàtica, el nivell de les jugadores ha augmentat, les marques ens donen suport i hi ha més aficionats als camps. Tot i així, hem de seguir lluitant per continuar creixent i situar el futbol femení on es mereix.

Quins aspectes creus que s’han de millorar per continuar impulsant el futbol femení?

Segons el meu punt de vista, s’hauria de potenciar més el futbol femení a la televisió. És la manera més senzilla que tenen els aficionats de seguir els nostres partits i gaudir amb el nostre futbol. Respecte a la massa social, crec que s’està realitzant una gran tasca per incrementar el nombre d’aficionats als estadis amb mesures com ara abaratir el preu de les entrades o oferir promocions atractives.

Com van ser els teus inicis en el món del futbol?

Em vaig apuntar a l’equip de futbol sala de l’escola gràcies a un amic que em va convèncer. Al cap de dos anys, el meu pare va llegir al diari que el Barça organitzava proves per entrar a la seva escola. Vaig superar-les amb èxit i vaig jugar amb ells des dels 8 fins als 12 anys. Després vaig continuar al futbol base del club fins el filial. Com que no tenia oportunitats al primer equip, vaig provar sort als Estats Units i després vaig tornar a Espanya per jugar amb el Levante Las Planas a Primera Divisió. Quan l’Espanyol va preguntar per mi fa dues temporades no m’ho vaig pensar dues vegades.

Tenies algun referent?

A l’inici de la meva trajectòria jugava de davantera i em fixava en els moviments de Ronaldinho. Era un espectacle veure’l jugar. Després vaig anar canviant de posició en el terreny de joc i també vaig fixar-me en altres futbolistes.

Amb quin moment de la teva trajectòria et quedaries si haguessis de triar només un?

Cantar l’himne dels Segadors a la gespa amb la Selecció Catalana Absoluta ha estat un moment inoblidable. Aquest temporada vaig sortir per primera vegada de titular amb l’Absoluta i em vaig emocionar en escoltar la lletra. Va ser un dia molt emotiu que recordo com si fos ara. Tant de bo pugui tornar a gaudir d’aquesta meravellosa sensació.

I quin ha estat el moment més complicat?

L’actual situació que estic vivint amb el primer equip de l’Espanyol. Vam començar malament la temporada i no hem trobat la manera de revertir la dinàmica. Quan les coses no surten com t’esperes és complicat gestionar-ho mentalment. La victòria de diumenge davant l’Albacete per 0 a 2 ha de ser un punt d’inflexió per afrontar amb optimisme el tram final de Lliga. Amb tres punts més a la butxaca i fora de les posicions de descens tot es veu d’un altre color. Hem de continuar lluitant per mantenir l’Espanyol a Primera Divisió.

Què li diries a una noia que somia en jugar a Primera Divisió com has fet tu?

Que ha de lluitar amb totes les seves forces pel que vol, que confiï en les seves possibilitats i que entreni cada dia pensant que arribarà lluny. Si treballa sense descans per ser professional, al final ho serà. La clau és ser fort psicològicament en els moments complicats i no arronsar la tovallola a la primera de canvi.