Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers. En continuar, entenem que dónes el teu consentiment a la nostra política de cookies.
Futbol i tatuatges, una combinació poc recomanable
Notícies Generals | 21/07/2017
La pell del futbolista també influeix en el seu rendiment, i s’ha de cuidar tant com els músculs o el cor. La Mutualitat Catalana de Futbolistes explica les raons.
Futbol i tatuatges, una combinació poc recomanable

Una pell malalta genera una sèrie d’inconvenients i molèsties, com irritació, picor, al·lèrgies, fongs o fol·liculitis que fan que el futbolista distregui la seva concentració, i per tant, no estigui al 100 per cent en el terreny de joc.

Els tatuatges en els futbolistes

Els tatuatges dels futbolistes estan de moda. Només cal anar a un camp de futbol i observar que molts jugadors mostren grans tatuatges sobre la seva pell. Els dermatòlegs acostumen a preguntar als serveis mèdics dels clubs de futbol si aquests tatuatges, que abans eren petits però que ara arriben a cobrir tot el cos, si poden afectar el rendiment dels futbolistes. La resposta és que sí: necessiten cures especials i produeixen afeccions a la pell. A continuació, exposem alguns d’aquests problemes.

En què consisteix un tatuatge?

Un tatuatge es realitza mitjançant milers de ferides punxants a la pell, en la qual s’introdueix tinta de diferents colors. La raó per la qual els tatuatges duren tant és per ser molt profunds: la tinta no s’injecta en l’epidermis (capa superior de la pell que canviem al llarg de la nostra vida), sinó en la dermis, que és la segona capa de pell més profunda i, per tant, el tatuatge és permanent. La gran majoria de tintes estan fetes a base de pigments derivats de metalls. O sigui, introduïm a la pell materials estranys, que a vegades poden provocar un rebuig per part de l’organisme. A més a més, cada color està format per components diferents. Per exemple, la tinta negra, ferro; la tinta vermella, sulfur de mercuri, cinabri; la tinta groga, sulfit de cadmi; la blava, cobalt...

Quan tots aquests colorants estranys a l’organisme són introduïts en la zona profunda de la pell, queden allotjats aquí per a tota la vida. En les primeres hores o dies després del tatuatge, la pell està ferida i apareix dolor, picor, inflamació, secreció i inclús descamació. Aquests efectes es poden allargar durant 1-3 setmanes. És a dir, un futbolista que es realitzi un tatuatge durant el campionat ha de conèixer les existències d’aquests efectes secundaris per no minvar les seves facultats.

Com cuidar-lo: dutxa, sol i activitats a l’aire lliure

Una vegada s’ha fet el tatuatge, la pell ha estat adulterada per material estrany en el seu interior i es torna més sensible, seca i descamativa que la resta del cos, sent necessari prestar més atenció que a la resta de la pell. En primer lloc, s’aconsella no irritar-la amb rentades freqüents amb la dutxa, evitant gels de dutxa que produeixin molta escuma, ja que solen tenir un pH àcid. A més a més, aquesta pell hauria d’hidratar-se cada dia amb locions emol·lients. L’exposició solar també fa mal a la pell tatuada. Qui tingui un tatuatge extens sap bé que aquesta pell s’escalfa molt més que la resta del cos quan està esposada als raigs.

A llarg termini hauríem de considerar un fet que és controvèrsia en l’actualitat: les micro cremades repetides poden facilitar l’aparició de càncer de pell, sobretot si tens lesions cutànies com lunars o pigues en la zona del tatuatge. Per això, és tan important utilitzar protecció solar diàriament a l’entrenar o al jugar un partit, i en fer activitats a l’aire lliure.  El sol també pot produir una curiosa reacció, sobretot, en els que inclouen colors grocs, que consisteix en l’aparició de lesions eczematoses limitades a l’àrea del tatuatge.

El perill dels grans tatuatges

Un gran tatuatge té el problema de servir de tapadora a l’hora de veure els canvis en lunars o lesions prèvies que existissin en aquella zona. En les campanyes de prevenció sempre recomanem “acudir al dermatòleg si observes algun canvi en els teus lunars o pigues”. Però aquestes lesions no poden controlar-se per estar perdudes o mimetitzades dins d’un gran tatuatge, i qualsevol signe d’alarma passa desapercebut. Si a això li afegim que el sol, com hem explicat abans, augmenta el dany en la pell tatuada, no és aconsellable que un esportista amb molts lunars i pigues es tatuï zones de lesions prèvies. Si ho fa, hauria de portar un control estricte dels seus lunars i pigues.

Tatuatges i lesions del futbolista

En la majoria de lesions d’un futbolista són necessàries proves radiològiques. Si aquest futbolista té tatuades zones lesionades, es complica molt la possibilitat de veure amb proves radiològiques que és el que ha passat, sobretot amb l’ús de la ressonància magnètica nuclear. Com hem vist, algunes tintes per tatuatges contenen components metàl·lics. La ressonància magnètica nuclear és molt potent, reaccionant fortament davant qualsevol metall. Les persones que passen per aquesta màquina no poden portar res metàl·lic, ja que pot provocar greus problemes. Per tant, en les zones de major nombre de lesions (genolls, turmells, cames, espatlles...) no és recomanable fer-se tatuatges. Si ja es tenen, s’ha d’advertir sempre a l’equip mèdic del club.

Al·lèrgies severes de contacte

És el perill més freqüent i difícil de solucionar. El futbolista comença a sentir, poques setmanes després de fer-se un tatuatge, picor continu, així com inflamació i èczema permanent en la zona tatuada. Es tracta d’una reacció al·lèrgica d’hipersensibilitat als components de la tinta. Com la tinta queda dipositada de per vida, aquestes reaccions són també per tota la vida. D’aquests colors, el negre és el que produeix més reaccions d’aquest tipus, i els vermells, grocs i taronges els més perillosos. El seu únic tractament és l’eliminació del pigment, per la qual cosa s’obliga a la retirada dels tatuatges urgentment  amb làser o quirúrgicament.

I si els vols treure?

Sabem que el 25% de les persones que es fan un tatuatge es penedeixen en uns anys. El tatuatge és un missatge que està escrit a la pell de forma indeleble perquè tothom el pugui veure i llegir, i que moltes vegades té un significat en un moment determinat de les nostres vides. ¿Però que succeeix si les circumstàncies de la vida que van motivar aquell tatuatge canvien?

El tractament actual d’elecció per esborrar tatuatges és el làser, que l’elimina sense deixar seqüeles. Aquest làser actua fragmentant el pigment en partícules petites que permeten al nostre organisme eliminar-les a través del drenatge limfàtic. El color negre és fàcil de tractar, però altres colors són molt resistents al làser. Un tatuatge petit precisa 8-10 sessions, separades almenys un mes entre elles. Els grans precisen tantes sessions que en la pràctica és quasi impossible esborrar-los.

El que mai puc oblidar dels tatuatges

El tatuatge és una moda, i les modes passen. No és el mateix com es veu un tatuatge sobre una pell jove de 25 anys, que en aquesta mateixa persona quan en tingui 60. Un de cada 4 tatuats volen esborrar-los alguna vegada a la seva vida. Abans de donar el pas, has de fer-te una revisió de la teva pell i saber si ets un bon candidat, a més d’informar-te dels efectes secundaris. I encara que el làser pugui eliminar-los, els més extensos són, en la pràctica, per a tota la vida.

Comissió Mèdica RFEF.

Dr. Julián Conejo-Mir, Catedràtic de dermatologia Facultat de Medicina de Sevilla.