Joan Capdevila: “És un honor enorme ser premiat a la meva terra”
Notícies Generals | 16/03/2017
L’Internacional Absolut amb la Selecció Catalana ha recollit el guardó en reconeixement a la seva extensa trajectòria, ja que el proper 31 de març no podrà assistir a la gala del futbol lleidatà per compromisos professionals.
Joan Capdevila: “És un honor enorme ser premiat a la meva terra”

Joan Capdevila (Tàrrega, 1978) és un dels futbolistes més reconeguts de la província de Lleida. Amb la seva entrega, sacrifici, professionalitat i dedicació ha arribat a fer realitat els somnis que s’havia marcat quan va començar a donar les seves primeres puntades de peu a una pilota. Internacional Absolut amb la Selecció Catalana, al seu extens palmarès hi figuren una Eurocopa (2008) i un Mundial (2010) amb la Selecció Espanyola i dues Supercopes d’Espanya (00-01, 02-03) i una Copa del Rei (00-01) a nivell de clubs, entre altres títols.

Format a l’Atlètic Segre i el Tàrrega, Capdevila va fitxar pel filial del RCD Espanyol, club amb el qual va debutar a Primera Divisió davant l’Athletic de Bilbao. Després va militar al Deportivo, Villarreal, Benfica i a l’Espanyol en una segona etapa. A continuació va gaudir de l’experiència de jugar a la Lliga d’Índia i Bèlgica. Al cap de pocs mesos de penjar les botes va realitzar les funcions de segon entrenador de la Selecció Catalana sub 18 masculina durant una temporada. Actualment torna a ser futbolista a les files del FC Santa Coloma d’Andorra, a la Primera Divisió del Principat.

Què suposa per a tu aquest reconeixement de la delegació de la FCF de Lleida?

Estic encantat amb el guardó. És un honor enorme ser premiat a la meva terra. Crec que els futbolistes lleidatans que hem arribat a Primera Divisió podem ser l’exemple a seguir de les noves generacions. Esperem que els clubs de la província segueixin treballant intensament per continuar formant a futbolistes preparats per triomfar a l’elit. S’ha de potenciar al màxim el nostre futbol base.

En els teus inicis com a futbolista pensaves que arribaries a jugar a l’elit?

No, era només un somni. Jugava amb els meus amics per divertir-me. Mai m’hauria imaginat poder compartir vestuari amb futbolistes que abans seguia per televisió. Em prenia el futbol com un passatemps, igual que el tennis o el bàsquet. En categoria juvenil vaig jugar amb l’Atlètic Segre i després vaig competir a Tercera Divisió amb el Tàrrega. Quan posteriorment em va fitxar l’Espanyol B vaig adonar-me’n que el meu somni es podia fer realitat. I així va ser.

Quin és el millor moment que has viscut com jugador?

És complicat escollir-ne només un, però en línies generals estic satisfet amb la meva trajectòria esportiva. Un dels millors records va ser el meu debut a Primera Divisió amb l’Espanyol. Aquell partit a San Mamés un 31 d’octubre del 1998 no l’oblidaré mai. Aquell dia va significar un punt d’inflexió en la meva vida, tant  nivell personal com professional.

Com va ser l’etapa de jugar en un país com l’Índia?

Tenia ganes de provar una experiència en un país exòtic i vaig acceptar la proposta de jugar tres mesos allà. Quan arribes a l’Índia i veus com viu la majoria de la població t’adones de la immensa sort que tenim i aprecies petits detalls que abans no valoraves. No tenen res i són feliços. Em vaig quedar impactat. Gràcies a aquella etapa tinc una altra manera de pensar.

Com va ser l’experiència de ser el segon entrenador de la Selecció Catalana masculina sub 18?

Vaig aprendre molt al costat del Dani Poyatos. Li estic immensament agraït per tot el que em va ensenyar. Em va costar canviar el xip de futbolista a entrenador. Després de tants anys al terreny de joc em va resultar complicat gaudir del futbol des d’una altra perspectiva. Quan ets futbolista només t’has de preocupar de tu, però el futbol és més complicat quan has de dirigir a un equip.

Què t’agradaria fer quan pengis les botes definitivament?

Encara no estic preparat per ser el primer entrenador d’un equip. M’he de formar, aprendre i adquirir més experiència abans de donar el  salt. M’agradaria treballar com a ajudant, actuar de pont entre la plantilla i el tècnic. Crec que amb el meu caràcter podria encaixar en aquest perfil. Quan pengi les botes definitivament tinc pensat treure’m el carnet d’entrenador i després ja veurem què em depara el futur.



Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Més informació.