Jordi Centeno, àrbitre en actiu dins del professorat de la formació continuada
FS Notícies | 24/11/2015
Aquesta és la 16a temporada que Jordi Centeno forma part del col•lectiu arbitral del CTAFS. Com a àrbitre de 2a Divisió Nacional, compagina aquesta tasca amb la de professor de formació continuada d’àrbitres de l’Escola d’Àrbitres de Futbol Sala.
Jordi Centeno, àrbitre en actiu dins del professorat de la formació continuada

JORDI CENTENO BONO (Barcelona, 1981)

Àrbitre, professor i informàtic. El Jordi Centeno és àrbitre de 2a Divisió Nacional des del 2012. També és professor de formació continuada d’àrbitres que xiulen en parella i cronometradors de Nacional de l’Escola d’Àrbitres del CTAFS, d’ àrbitres a nivell de Territorial Catalana que xiulen sols o amb cronometrador, i dels aspirants a ser àrbitres. A més, és professor de l’Escola d’Entrenadors de futbol sala impartint la classe de regles del joc en el cursos de monitor.

 

FORMACIÓ COM A ÀRBITRE

1. Portes molts anys dins del món de l’arbitratge. Ens pots explicar quina ha estat la teva projecció personal dins d’aquest àmbit?

Si mirem les xifres semblen molts anys, però, sincerament, sembla que fa poc de l’inici d’aquesta etapa i encara tinc la sensació que em queda molt de temps per endavant.

Quan tenia al voltant de 16 anys volia ser àrbitre. Jugava molt a futbol i a futbol sala amb els amics i també vaig començar a arbitrar la lliga de futbol sala dels dissabtes a l’institut.

A l’inici de la universitat vaig realitzar el curs d’iniciació a l’arbitratge on vaig arrossegar una mica al meu germà a inscriure’s per fer-lo els dos plegats. Després del primer any com a àrbitres, vam decidir fer un pas més i formar part del col·lectiu d’àrbitres de futbol sala de la Federació Catalana de Futbol.

Vaig anar pujant any a any fins aconseguir l’objectiu i somni d’assolir la categoria de Segona Divisió Nacional. Van ser 8 anys en la categoria en els que va haver-hi moments molt gratificants i altres de durs, però, finalment, vaig poder assolir juntament amb el meu germà aquest ascens tan treballat i desitjat.

2. Una vegada vas aconseguir l’any 2012 pujar a 2a Divisió Nacional de Futbol Sala, quina és la teva gran aspiració des de llavors com a àrbitre?

Després d’assolir la categoria, el primer va ser augmentar encara més l’exigència i seguir treballant i millorant per consolidar la categoria. Actualment, és la quarta temporada a la 2a Divisió Nacional i l’aspiració actual i l’objectiu no només es centra en aconseguir aquest ascens tan desitjat a la màxima categoria, sinó en gaudir i treballar cada partit, cada entrenament, cada prepartit, cada post partit, i ser cada vegada més exigent amb un mateix per evolucionar tant com a àrbitre i com a persona.

3. La teva parella arbitral, amb la qual has anat pujant de categories, curiosament és el teu germà. Quines avantatges i inconvenients suposa?

Vam ascendir els dos a la 2a Divisió Nacional i l’arbitrar junts era un punt de trobada per a compartir entrenaments, viatges, preparar partits i posar-nos al dia de les nostres vides.

Si reflexiono els avantatges i desavantatges que això suposa, la valoració és molt positiva. Ambdós lluitem per un mateix somni, els dos som molt exigents amb nosaltres mateixos i entre nosaltres, cada vegada volem millorar més, ens diem tot el que pensem i ens ajudem per ser millors individualment i en conjunt, i això es veu reflectit a la pista.

Com a desavantatge sí que et podria dir que arbitrar amb el teu germà i estar tan units, tot es pateix molt més, els nervis, la tensió,... però això hem de reconduir-ho per convertir-ho en més forces i passió per créixer.

4. De quina manera ha evolucionat el món arbitral des de que vas iniciar-te com a àrbitre?

Cada vegada la competició és més exigent, i la figura de l’àrbitre ha de ser encara més exigent i ser dels primers en donar exemple. Per tant, hem d’evolucionar contínuament tant en aspectes teòrics, com físics i psicològics. Dit això, només hi ha una recepta i és la de ser conscients d’això i tenir la implicació i la dedicació que es mereix aquesta tasca.

 

FORMACIÓ CONTINUADA

5. La formació continuada és un nou projecte federatiu impulsat fa un parell de temporades. Era una necessitat implantar-la?

Actualment ens trobem en una evident evolució en aquest esport i el nivell d’exigència és cada temporada molt superior, és per això que existeix una necessitat de tenir una formació continuada i no solament a nivell de Reglament, sinó en altres aspectes fonamentals com són els psicològics i físics.

6. Quin grau d’implicació perceps dels àrbitres en aquesta formació continuada?

Per als aspirant a ser àrbitres, aquesta responsabilitat està implícita en el moment en què decideixen voler ser àrbitres, per tant, des de l’inici ja existeix el seu compromís. Diferent és el cas en els àrbitres en actiu, als quals se’ls hi pretén transmetre correctament que aquest canvi no és fruit d’un caprici, sinó d’una necessitat per la preparació i resultats en la nostra funció que és molt important dins d’aquest esport.

7. La tasca de l’àrbitre en la pista és solitària i les classes de formació continuada serveixen perquè tot el col·lectiu pugui compartir experiències i dubtes. Consideres que és una bona convivència pels àrbitres?

El poder conviure experiències i dubtes en persona és la manera més propera de percebre-les, no obstant, dins del projecte de formació continuada estem aprofitant la tecnologia com un canal més i molt important per aquesta formació. Actualment existeix un portal on es publiquen circulars, normatives, el contingut de les classes, així com s’ofereix la possibilitat de que els àrbitres puguin realitzar consultes de dubtes de Reglament de forma pública.

8. El Jordi Oliver, el Roberto Mamolar i el Jordi Centeno heu estat els tres àrbitres que heu desenvolupat tot el projecte de la formació continuada. Es comencen a veure els fruits d’aquest projecte federatiu a la pista?

Evidentment, tot aquest increment d’implicació i treball de tot el col·lectiu arbitral es veu reflectit a la pista. Cada vegada estem millor preparats tècnicament, físicament i psicològicament, per tant farem un bon ús del Reglament, estarem més a prop de les jugades i menys fatigats, per tant, facilitarà a prendre les millors decisions, i de la mateixa manera l’aspecte psicològic ens ajudarà a estar més concentrats, segurs i relacionar-nos de la millor manera en cada moment amb els integrants del equips beneficiant també a prendre les millors decisions.



Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Més informació.