Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers. En continuar, entenem que dónes el teu consentiment a la nostra política de cookies.
L’esport i la (falta de) respecte
El següent article d’opinió, escrit per un dels membres de la Comissió Ètica Esportiva i Lluita contra la Violència de l’FCF, analitza la importància de saber interioritzar els valors que aporta l’esport per créixer a nivell personal i professional.
L’esport i la (falta de) respecte

L'esport és un fenomen ambivalent. Alguns ho consideren com una via civilitzadora que fa més visible les nostres societats, ja que permet canalitzar els instints conflictius inevitables en la naturalesa humana. En aquest sentit, el rival no és un enemic, sinó algú gràcies al qual, en una sana competició, podem millorar. En canvi, uns altres ho miren amb una altra perspectiva més pessimista, com una miniaturització de la guerra, on l'assumpte principal és aconseguir la victòria costi el que costi. Aquí, el rival és a qui cal derrotar, doncs l'enfrontament és un joc de suma zero en el qual el que guanya el vencedor ho perd l'altre.

Aquesta visió dicotòmica, però, veu difuminada els seus contorns quan l'esport és practicat en categories de menors. La perspectiva primordial sobre l'esport és considerar-ho com una escola moral, ja que està configurat d'una manera tal que la seva pràctica contribueix a fomentar actituds que són valorades positivament per la societat: solidaritat, companyonia, respecte (als companys, als rivals i a les regles de joc), sacrifici, constància, superació, igualtat, etc. Per aquest motiu, l’esport forma part del currículum escolar no solament pels seus beneficis sobre la salut, sinó també pel caràcter sobre els menors.

Per això, sorprèn l'ocorregut en un partit on l'equip Aleví ‘B’ de la UD Las Palmas va golejar les Colorides per 47-0, reobrint el debat sobre si s'han de permetre resultats tan amplis en el futbol base. De fet, hi ha iniciatives en l’esport escolar on aquest tipus de resultats no podria donar-se perquè es "tancaria l'acta". És a dir, arribat a un determinat resultat a favor d'un dels equips, es deixarien de comptar els gols. Tot això amb l'objectiu de "desenfatitzar la competició” fent-li perdre aquest tret de competitivitat desaforada que amenaça amb infligir humiliacions innecessàries i nocives psicològicament en els jugadors de l'equip rival. Aquest tipus de modificacions reglamentàries solen anar acompanyades d'altres alteracions de la competició, com per exemple, apropar la tasca de l'àrbitre a la d'un tutor més que a la del jutge, que és pròpia de l'esport entre adults. Una altra mesura en la mateixa línia moralitzadora de l'esport escolar és premiar amb punts en la classificació els equips que juguen net.

Sense entrar en el debat sobre si aquestes modificacions, malgrat la seva sana pretensió ètica, alteren massa el concepte d'esport i dilueixen altres factors que l'esport aporta a l'educació dels menors com l'aprenentatge de la derrota i l'esperit de sacrifici i de millora contínua, aquest tipus de resultats tan desproporcionats no beneficien ni als jugadors de l'equip vencedor ni als derrotats. Constitueixen un exemple d'una falta de respecte cap als rivals com també cap al propi esport, que en aquesta etapa no deixa de tenir un marcat component de joc i, per tant, de diversió i no de sofriment innecessari. Sembla necessària i urgent una actuació per evitar en el futur la vergonya, que hauria de caure sobre els quals ostensiblement mostren la seva superioritat tècnica, i la humiliació dels qui pateixen la ferotgia dels vencedors.

José Luis Pérez Triviño, membre de la CEE de l’FCF, president de l’Associació Espanyola de Filosofia de l’Esport, i professor de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.