11 de novembre de 1900: Neix l'Asssociació de Clubs de Futbol de Barcelona. A Catalunya ja hi ha molts clubs de futbol i es constitueix una entitat que reglamenti els tornejos. Els estatuts de l'Associació no es varen aprovar fins anys després. Eduard Alesson va ser el primer president.

6 de gener de 1901: Es crea la primera competició oficial: La Copa Macaya.

1903: Primers estatuts de l'Associació de Foot-ball que es resumien en 6 punts:

- reglamentació del joc i campionats

- organització del cos arbitral

- concurs de creació de categories

- promoció de festes extraordinàries

- protecció del futbol base

- recolzament de tots els projectes per bé del futbol

Lloret era el president en aquell moment i va anunciar la desaparició de l'Associació per donar pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol.

1913: Escissió a la FCCF. El futbol català queda dividit entre la Federació i la ACCF (Associació Catalana de Clubs de Futbol).

10 de julio de 1913: FCCF i ACCF tornen a fusionar-se. Es converteixen en la Federació de l'Est perquè s'integren també clubs valencians.

1915: Neix el Col·legi d'Àrbitres.

1916: La FCCF passa a ser Federació Catalana de Futbol Associació (FCFA).

4 d'octubre de 1930: Neix la Mutualitat Esportiva de Catalunya.

Després de la guerra, la Federació quasi desapareix i només a partir de finals dels anys 40, tornen a tenir veu els clubs i els socis.

Temporada 1949-50: Neix el Col·legi d'Entrenadors.

24 de novembre de 1952: Renovació de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol. S'incorpora com a directiu Joan Antoni Samaranch.

10 de juliol de 1953: Ple molt important de la FCF sota la presidència d'August Arañó. Va ser el primer contacte directe entre FCF i afiliats en 18 anys (des del 1935 no s'havia produit cap assemblea participativa). És l'inici de la història moderna de la FCF.

1975: 75è aniversari de la FCF. Antoni Guasch substitueix com a president a Pablo Porta.

6 de novembre de 1981: Primeres eleccions a la presidència de la FCF. Antoni Guasch i Pere Arcas són els candidats. Guanya Guasch per majoria.

16 de novembre de 1989: Antoni Puyol substitueix a la presidència a Antoni Guasch.

11 de novembre de 2000: La Federació Catalana de Futbol cumpleix 100 anys.

12 de març de 2001: Antoni Puyol finalitza el seu tercer mandat. Jaume Roura, com a candidat únic, i la seva junta directiva, accedeixen a la presidència amb el 80% del avals dels clubs de Catalunya.

3 de març de 2005: Després de 24 anys, tornen a haver eleccions a la Federació Catalana de Futbol. Jaume Roura i Jordi Roche són els candidats. Guanya Roche per 638 a 478 vots.

30 de maig de 2005: El Tribunal Català de l'Esport resol que s'han de repetir les eleccions a la presidència i a la junta directiva de la FCF. Així doncs, s'obre un nou procés electoral.

8 d'octubre de 2005: Es repeteixen les eleccions del 3 de març. Daniel Rius i Jordi Roche són els candidats. Guanya Roche per 553 a 179 vots.

14 de juny de 2008: Jordi Roche dimiteix davant l’Assemblea General i el seu càrrec es ocupat per Ricard Campoy, convertint-se en el 53è president de la FCF. S'obre un nou procés electoral.

13 de juny de 2009: Jordi Casals es converteix en el nou president de la FCF després de guanyar les eleccions a Jesús Farga per 478 a 341 vots.

26 de març de 2011: Andreu Subies supera, per 71 vots, a Jaume Llauradó i es converteix en el nou president de la FCF. Amb un 62,9% de participació del cens electoral, Andreu Subies va obtenir 419 vots, davant dels 348 de l'altre candidat, Jaume Llauradó.