Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers. En continuar, entenem que dónes el teu consentiment a la nostra política de cookies

Notícies

Comissió Ètica Esportiva | 29/06/2016
Mediació esportiva: realitat actual i futur prometedor
Des de fa uns anys s’està consolidant la cultura de la mediació com a alternativa a la resolució judicial de conflictes sense necessitat d’anar als Jutjats i Tribunals espanyols.
Mediació esportiva: realitat actual i futur prometedor

Escrit per: Javier Latorre, president del Comitè d'Apel·lació

La Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils i el Reial decret 980/2013, de 13 de desembre en el que es desenvolupen determinats aspectes de la citada Llei, han constituït un punt d’inflexió en el context de la mediació, que han permès la seva actual evolució. Com a precedent en l’àmbit esportiu, objecte d’aquest article, la vigent Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, ja havia dedicat el Títol XIII a la conciliació extrajudicial en l’esport, considerant que les qüestions litigioses de naturalesa jurídico-esportiva, que poguessin plantejar-se entre esportistes, tècnics, àrbitres, clubs esportius, associats, federacions esportives, lligues professionals i les demés parts interessades, podran ser resoltes mitjançant l’aplicació de fórmules específiques de conciliació o arbitratge. No es feia referència expressa a la mediació, ja que no existia cap legislació específica en la matèria.

Estem assistint a un increment de litigis en seu judicial, procedents de l’esport professional o de l’esport aficionat. Alguns exemples són: conflictes entre lligues professionals i Federacions estatals; pares que demanden a clubs i a federacions perquè no concedeixen la baixa als seus fills per continuar la pràctica esportiva a altres entitats, sigui per falta d’expectatives esportives o per raons de qualsevol índole, o bé perquè no els volen tramitar la llicència federativa. Així doncs, es presenten nombrosos conflictes de caràcter laboral entre clubs i esportistes professionals com, per exemple, cessaments d’entrenadors amb contracte en vigor, rescissions unilaterals de contractes per part de jugadors i conflictes entre clubs, intermediaris i jugadors.

Tampoc ens hem d’oblidar de l’àmbit intern dels clubs esportius, amb els problemes que susciten entre les juntes directives i alguns socis de les citades entitats. L’estadística no falla: si hi ha un gran nombre de participants en la pràctica esportiva federada i un gran nombre d’instal·lacions, els conflictes són habituals. Com no podia ser d’una altra manera, l’àmbit esportiu no pot ser aliè a la mediació per resoldre la majoria de conflictes que es generen.

En aquest sentit hem de destacar que tres entitats a Espanya han cregut en la mediació durant l’any 2015 com una verdadera solució per resoldre l’enorme quantitat de conflictes de tota índole que es presenten en l’àmbit esportiu i han dut a terme actuacions en aquesta línia. Una d’elles ha estat el Comitè Olímpic Espanyol (COE) que ha organitzat un Curs d’Especialització en Mediació Esportiva, el primer grup de mediadors esportius del qual ha finalitzat la formació el passat 18 de juny. El curs ha estat dirigit per Juan Ramón Montero, Secretari General del COE, especialista en l’àmbit de la mediació i l’arbitratge esportiu.

D’altra banda, la Federació Catalana de Futbol va aprovar la creació de la Comissió de Mediació i Arbitratge Esportiu que ajuda a tots els participants en les competicions futbolístiques a resoldre de mutu acord els conflictes que es vagin presentant. Cada setmana es disputen a Catalunya més de 5.000 partits oficials, en els quals estan involucrades més de 500.000 persones, el nombre de llicències esportives supera les 150.000 i els equips participants superen els 11.000, corresponents a uns 1.500 clubs. No hi ha dubte que el pas endavant que ha donat el futbol català presidit per Andreu Subies és de gran notorietat i que aquesta experiència de mediació en la competició federada futbolística podrà ser extrapolada a altres federacions i altres esports, els conflictes dels quals solen ser bastant similars als que es presenten en l’entorn del futbol.

L’Associació Espanyola de Mediació, Arbitratge i Dret Col·laboratiu (AEMAD) també creu firmament en els beneficis de la mediació esportiva, tan necessària en el context de l’esport espanyol i, per això, fomentarà la seva expansió.

No hem d’oblidar que sempre seran les parts implicades en els conflictes les que acordin voluntàriament sotmetre’s a mediació i seran elles les que trobin la solució als seus conflictes. Evidentment la mediació esportiva té el mateix abast que altres tipus de mediació i requereix que les persones que desenvolupin la seva feina com a mediadors federatius disposin d’una formació adequada, en la que hauran de combinar-se coneixements teòrics i pràctics de les tècniques de mediació amb els corresponents a l’àmbit jurídico-esportiu del futbol.

Cal recordar que diversos organismes ja contemplen la possibilitat d’optar per la mediació esportiva. Entre ells trobem el Tribunal Espanyol d’Arbitratge Esportiu (TEAD) i el Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS-CAS).

Com a conclusió, hem d’afirmar que la mediació en l’àmbit de l’esport té un futur prometedor i, sens dubte, ajudarà a resoldre nombrosos conflictes que es presenten en la pràctica esportiva i competició federada, sigui en l’entorn local, autonòmic, estatal o internacional, que actualment no estan resolts o, si ho estan, no es troben solucions satisfactòries per les parts implicades.