Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers. En continuar, entenem que dónes el teu consentiment a la nostra política de cookies.

Notícies

Copes | 24/03/2017
Óscar Sauleda: "Xiular la final de la Copa Catalunya és un premi a la meva trajectòria"
El col·legiat mataroní es mostra agraït per haver estat designat per arbitrar el partit entre el Gimnàstic de Tarragona i el Girona FC el proper dimarts a partir de les 19.00 hores al Municipal d'Olot.
Óscar Sauleda:

Óscar Sauleda (1984, Mataró) va ser jugador de futbol en diversos equips de la seva localitat fins que als 17 anys va iniciar-se en el món de l’arbitratge a la delegació del Maresme, a Mataró. El seu treball diari i sacrifici l’ha permès anar escalant categories i consolidar-se a Segona Divisió 'B'. El proper dimarts 28 de març arbitrarà la 28a Final de la Copa Catalunya al Municipal d’Olot per primera vegada en la seva trajectòria esportiva.

Què significa per a tu haver estat designat per arbitrar la final de la Copa Catalunya?

És un orgull que el Comitè Tècnic d’Àrbitres, la Federació Catalana de Futbol i la delegació del Maresme hagin confiat en mi per aquest partit tan important. Crec que és un reconeixement a la meva trajectòria esportiva. Xiular la final de la Copa Catalunya és un premi després de portar tantes temporades arbitrant a la Segona Divisió 'B'. Afrontaré el partit amb la màxima professionalitat possible.

Arbitrar un partit com el de dimarts suposa una responsabilitat afegida?

No, em prepararé la final com si es tractés d’un partit més. Cada encontre és un món i quan comença a rodar la pilota pot passar qualsevol cosa. Estic habituat a arbitrar en estadis de Segona Divisió 'B' amb una gran afluència de públic, com succeirà al Municipal d’Olot. No em preocupa la pressió ambiental.

Quina valoració fas del nivell de l’arbitratge català?

El nivell de l’arbitratge català és força elevat. Veig molts partits de Tercera Divisió i categories inferiors, i crec que estem en un gran moment de forma. Hem de seguir lluitant per obtenir més places a escala nacional.

Quan vas decidir que volies dedicar-te a l’arbitratge?

Un dia que estava jugant a futbol vaig veure un cartell publicitari que anunciava un curs d’arbitratge. Em va cridar l’atenció gaudir de l’esport des d’un altre punt de vista. Vaig superar les proves i l’any 2000 vaig ingressar al Comitè Tècnic d’Àrbitres. Després de 17 anys exercint aquesta professió només tinc paraules d’agraïment per tot el que m’ha aportat l’arbitratge.

Què has après en aquests 17 anys?

Gràcies a l’arbitratge he tingut l’oportunitat de viatjar per tot Espanya. També he tingut la immensa sort de poder intercanviar experiències amb àrbitres de Primera Divisió, visitar estadis professionals i conèixer a molta gent del món del futbol que ara són els meus amics. Quan miro cap enrere me n’adono que he crescut en l’àmbit personal i professional exercint aquesta magnífica professió.

T’emmiralles en algun àrbitre?

Sí, sobretot em fixo en els àrbitres de Primera Divisió catalans, Xavier Estrada i Alfons Àlvarez. M’agrada seguir els seus partits i observar la seva manera d’arbitrar. Si s’han consolidat a l’elit del futbol estatal és perquè estan ben preparats en tots els aspectes. Intento aprendre el millor de cadascun per continuar creixent com a àrbitre.

Com et definiries com a col·legiat?

Sóc una persona bastant exigent amb la resta i amb mi mateix, responsable i sincer. Evidentment, cometo errades com qualsevol esportista, però intento ser honest i respectuós amb la meva professió. Durant el partit sóc partidari de parlar amb els futbolistes si l’explicació és curta i efectiva. El diàleg en excés no crec que sigui beneficiós.

Quins són els teus propers objectius?

Vull continuar treballant i esforçant-me cada dia per assolir una categoria superior. Sóc conscient que arribar a Primera Divisió és complicat, però no ho descarto. Qualsevol àrbitre té la il·lusió de poder arribar algun dia a l’elit del futbol. No obstant, s’ha de pensar a curt termini, donar el millor de tu en cada partit i esperar a veure què succeeix al final de temporada.

Recordes alguna anècdota que t’hagi marcat en especial?

Sí, en tinc moltes. Destacaria una que em va passar el dia del meu debut en un partit de Prebenjamins entre el Premià de Dalt i l’Argentona. A causa dels nervis que tenia em vaig oblidar la moneda per realitzar el sorteig de camp abans de començar el partit. Un seguidor em va haver de deixar una seva. No me n’oblidaré mai d’aquell dia.