Ramon Rovira (Vilassar de Mar, 26-12-88) llueix el número 11 de la samarreta de la Selecció Catalana UEFA. Aquest jugador del CE Europa és un ràpid i hàbil extrem que ahir va entrar a la història de la Selecció Catalana de Futbol. 

L'Estadi de Dinaz, situat en un barri del nord de Kíev (Ucraïna), va ser l'escenari ahir al migdia del debut de la Selecció Catalana en una competició oficial internacional després de més de 112 anys d'història. El partit va ser de clar color català, tot i que no va ser fins al minut 39 de la primera part quan va arribar l'anhelat gol. Javier Leon va centrar des del córner, Pedro del Campo va pentinar al primer pal, i Ramon Rovira, al segon, i amb el peu dret, va fer el primer gol oficial de Catalunya superant al porter belga amb una bona jugada d'estratègia.

 

"No sóc gaire conscient encara del que representa aquest gol. Si ho penso fredament és un orgull haver-ho aconseguit i serà un gol per poder explicar als meus fills, quan en tingui", explica divertit en Rovira. "Tot i això, aquí estem per assolir una finalitat col·lectiva, que és guanyar i passar de fase", afegeix. 

Rovira valora les primeres sensacions que va experimentar a l'anotar el gol: "en aquell moment no vaig pensar res d'especial. Simplement en celebrar-ho i abraçar-me als companys. El que sí que vaig fer va ser buscar la banqueta, ja que era una jugada assajada i va sortir a la perfecció".

El jugador escapulat és conscient del seguiment mediàtic que està generant aquesta Selecció. Està amb contacte amb la seva família via whatsapp i són ells els que li expliquen com s'està vivint a Catalunya aquesta fita. "No hi ha dubte que tot això ens ajuda i ens anima a continuar treballant. Només hem guanyat el primer partit però si no guanyem el següent no servirà de res", afirma.

Precisament demà es juga contra el combinat d'Eslovènia, partit del que diu que "és una final i així ens ho prenem. Són forts i ells venen de perdre el primer partit. Aquí ningú regala res i estic convençut que ens posaran les coses complicades". 

Rovira també parla del dia a dia a Ucraïna. Ell  és un dels "repetidors", va estar a Astúries i Benidorm i ja sap el què és viure l'ambient de la Selecció. "Estem molt contents amb els companys. Alguns ja ens coneixíem i els nous s'han adaptat molt ràpid". Pel que fa al temps lliure, el maresmenc explica que estan jugant molt al ping-pong (la delegació catalana s'ha fet seva una de les dues taules que hi ha a l'hotel) però que "encara no hem pogut jugar a la Play-Station ja que els cables no funcionen a les teles de les habitacions... però estem buscant-hi solucions".