Malgrat que emergència i urgència mèdica poden semblar el mateix, la Mutualitat Catalana de Futbolistes apunta que hi ha diferències importants que cal saber. Els Serveis d’Emergències tenen un clar protocol establert per actuar davant una emergència o una urgència. Quan hi ha un lesionat en un terreny de joc, i l’ambulància triga més temps del previst, cal tenir present la diferència entre una emergència, quan el pacient té un clar risc vital per la seva vida, o una urgència, quan la vida del pacient no correrà perill encara que l’assistència trigui més del compte.

A més, cal ser conscients que durant els caps de setmana els Serveis d’Emergència no només atenen els lesionats als partits de futbol, sinó que estan pendents dels accidents de trànsit, a la muntanya i/o urgències vitals als pobles i ciutats. Per tant, són els mateixos Serveis d’Emergència els que acaben decidint la importància d’una determinada lesió i el risc o no per a la vida de l’esportista lesionat.

Així doncs, els professionals sanitaris de la Mutualitat Catalana de Futbolistes que atenen la trucada al 902 108 361 decidiran, segons la informació que rebin, si es tracta d’una emergència o una urgència i quin tipus de vehicle medicalitzat serà el més adient per anar a cobrir-la. En el següent quadre s’especifica les principals diferències entre una urgència i una emergència mèdica.

L’atenció a una emergència mèdica té com a objectiu evitar la mort i/o disminuir les possibles seqüeles. El pronòstic de les patologies que es classifiquen com a emergències està directament relacionat amb el temps transcorregut des que es produeix fins que són ateses. En l’emergència prima l’arribada ràpida al lloc de l’incident, amb els recursos més adequats disponibles, així com la capacitat per discernir l’evolució prevista dels pacients en els pròxims minuts.

A més, els pacients que presenten una emergència vital es poden beneficiar d’algunes maniobres senzilles efectuades de forma immediata, prèviament a l’arribada dels Serveis d’Emergència. Aquell personal conegut globalment com a primers actuants (policia, bombers, personal de transport públic, etc.) podran exercir aquestes maniobres, ja que seran els primers a arribar al lloc de l’accident. També empleats del club o qualsevol persona amb coneixements mèdics per reanimar el lesionat.

El desenvolupament d’aquests serveis per emergències actuals, centrats en l’atenció in situ prestada el més ràpidament possible, es va fomentar arran de l’alta mortalitat extra hospitalària dels pacients per traumatismes molt greus (especialment els derivats d’accidents de trànsit o amb cardiopaties isquèmiques, així com la major o menor incidència de seqüeles tant en pacients com en els afectats per ictus).

L’atenció urgent atenent situacions diferents que, si bé requereixen una adequada assistència en el temps, no necessiten la immediatesa anterior. La gravetat de la urgència pot ser més o menys important i el temps de resposta major o menor. Com a primer pas de l’atenció sanitària és necessària la classificació de la demanda per adjudicar a la mateixa els recursos apropiats en el temps requerit, segons els protocols establerts. Aquesta atenció pot realitzar-se sota diferents modalitats, des dels centres coordinadors sense mobilització de recursos, consulta sanitària telefònica, en els dispositius d’atenció primària constituïts per aquesta causa, o domicili, i més estranyament en el carrer amb mobilització de recursos.