Calzón ha estat escollit pel Jurat de la 2a Gala Estrelles del Futbol Català com el Premi Trajectòria, el guardó que reconeix el bon saber fer dins i fora dels terrenys de joc durant una llarga etapa. Com no podia ser d'una altra manera en ell, el José María ens rep amb un somriure i enmig de bromes. "Això que et comencin a donar reconeixements és mala senyal, molt mala senyal. Ja em volen jubilar!". I d'aquesta manera, dins del seu despatx, comencem l'entrevista a una de les personalitats més destacades del nostre futbol.


* Per molts reconeixements que et donin, encara tenim Calzón per molt de temps?

Ara tinc seixanta-set anys. Ja podria haver-me jubilat, però jo sempre dic que mentre el cap funcioni es pot anar tirant. De moment, m'he proposat seguir fins els setanta. És un pacte que tinc amb mi mateix.


* I després? De què dependrà que segueixis o no?

Del club i, evidentment, de les ganes que tingui. Ara per ara estic molt a gust aquí i m'ho passo molt bé.


* Mirant uns anys enrere, quan entra Calzón dins del món del futbol?

Va ser cap a l'any 69 o 70. Jo estava treballant a Wagon Lits i l'Espanyol, que havia baixat a 2a, va contractar l'agència on treballava per fer-se càrrec dels desplaçaments del club i me'n van fer responsable. Poc després, al 71, quan Santamaria va convertir-se en l'entrenador, treballava a l'agència als matins i a les tardes a l'Espanyol, on a més de la gestió dels viatges feia altres coses: estadístiques, control del primer equip,... Va ser al 79, amb Luis Acemar com a tresorer del club, quan l'Espanyol em va agafar com a treballador fix i vaig deixar l'agència.


* I els teus inicis com a delegat van començar aleshores?

Sí, de fet quan vaig entrar l'any 79 estaven a meitat de temporada i el delegat era el Sr. Pardo. La temporada següent ja em van encarregar les funcions de delegat.


* En tots aquests anys, diries que ha evolucionat molt la figura del delegat?

El meu cas ha estat especial. Al ser un treballador fix de la casa, a més de delegat he fet una mica de tot: contractes, fins fa ben poc feia tot tipus de tràmits administratius, control de despeses... En els inicis érem molt pocs a l'Espanyol, 10 o 12, no hi havia tants càrrecs ni directors com hi ha ara. En els últims anys, però, el club s'ha professionalitzat, s'han creat nous departaments com el de màrqueting o comunicació, per tal de buscar nous ingressos per l'Espanyol. 


* Per totes aquelles persones que desconeixen aquest món, què fa exactament un delegat?

Jo he pogut comprovar que a Espanya hi ha dos tipus de delegats. Els que es dediquen només a acompanyar a l'equip als entrenaments i desplaçaments; i els que, com jo, fan una mica de tot: organitzen els viatges, controlen tot el tema reglamentari, tramiten llicències, recursos, seguretat social dels jugadors,...


* T'has trobat amb casos on vegis que José María Calzón és un símbol dins d'aquest món dels delegats?

Bé, pot ser que el tema dels anys, aquí, hi jugui un paper important. Quan d'altres delegats tenen algun problema o dubte reglamentari, m'acostumen a trucar a mi, no a la RFEF. Imagino que és pels anys que porto i perquè saben que mai no els he enganyat.


* Teniu una espècie de sinèrgia tots els delegats dels clubs de la Liga?

Ens portem tots molt bé. Només cal veure l'ambient que hi ha a la reunió anual que organitza la Liga per a tots els delegats quan acaba la competició. Ens trobem tots i parlem del que funciona i del que cal millorar i, després, es dóna un premi al millor delegat de la temporada.


* L'has guanyat alguna vegada?

Sí.


* Vàries? 

No, vam quedar que no es podia repetir guanyador. De fet, només fa 3 anys que ho fem.


* La relació amb els àrbitres és complicada per un delegat? És a dir, és difícil mantenir la ment freda quan no deixes de ser una persona vinculada a uns colors? 

Jo procuro portar-ho amb professionalitat per una cosa molt simple: l'àrbitre pot perjudicar-te, però també hi ha vegades que et beneficia. Dels 33 anys que porto de delegat, he vist que la balança sempre queda equilibrada. Ni perds una lliga ni baixes de categoria per culpa de l'àrbitre. A més, els àrbitres fan el que humanament poden. Jo sóc dels que a la banqueta intenta transmetre tranquil·litat i demanar calma. Acostumo a guardar-me dins les emocions. Ara, que també pot ser que per això hagi tingut dos infarts (riu).


* En tots aquests anys has vist al teu costat infinitat d'entrenadors...

Vaig calcular no fa massa la xifra i me'n sortien 37.


* Estaríem parlant doncs de 37 personalitats diferents, i tu has de treballar amb ells. Com es porta això?

Jo ho porto bé perquè no sóc un delegat que estigui als entrenaments, al terreny de joc. Per estar perdent el temps mirant com entrena un equip durant 4 hores prefereixo estar al despatx avançant feina.


* Els entrenadors venen amb una personalitat molt marcada i se'ls ha d'ensenyar com funciona la casa a poc a poc? O acaben imposant el seu criteri?

Tots tenen les seves manies i les seves idees, però al cap de poc temps es van adaptant a la filosofia del club. En el meu cas, jo mai no m'he hagut d'adaptar a ells, ha estat més aviat al revés. Sempre els dic el mateix: "recordeu que vosaltres marxareu i jo seguiré aquí".


* En tots aquests anys, s'arriba a fer relació d'amistat amb alguns d'ells?

Sí, de tots ells amb el que tinc més relació personal és amb Clemente. També segueixo parlant amb Santamaria, Irulegui, Camacho, Valverde. Normalment tinc més contacte amb els entrenadors quan se'n van que quan estan aquí, perquè és quan més em truquen per demanar-me coses.


* Després de parlar dels entrenadors, què ens diries dels jugadors? Nois de l'elit, joves, amb èxit. Com és la teva relació amb ells?

Molt bona, amb tots. Aquí sí que no els marco cap pauta. De les normes se n'encarrega l'entrenador. En tots aquests anys no he tingut cap problema amb cap jugador, al contrari: quan se'n van també segueixo mantenint contacte amb ells, em segueixen trucant. A més, des del club sempre els intentem guiar des de la humilitat, procurem que siguin propers a la premsa, als socis,...


* Aquesta bona relació que tens amb entrenadors i jugadors, també l'apliques amb els companys de la premsa?

Sí, jo crec que la premsa ha d'estar agraïda a l'Espanyol. Nosaltres sempre hem col·laborat i intentem ajudar-los. Només et diré que a vegades amb TV3 l'excés d'equipatge el carreguem nosaltres, com si fos nostre.


* Aquest "pronto" de José María Calzón, és veritat o és llegenda?

És veritat. El que passa és que només és això, un rampell. Al cap de 2 minuts em passa tot. Mai no he estat rancorós, però si de tant en tant he de treure el geni, el trec.


* I parlant ara de la Selecció Catalana, quan vas començar a formar-ne part?

Amb l'Antoni Puyol havia fet algun viatge amb les seleccions de base, però després ho vaig deixar. Quan Pichi Alonso va entrar com a seleccionador, em va trucar i vaig fer de delegat amb ell. L'havia tingut de jugador i hi tinc molt bona relació. Després, amb Gratacós, vaig deixar la Selecció fins que va arribar Johan.


* Amb Pichi hi havia una afinitat personal, però a Johan el coneixies personalment?

No, només d'haver coincidit en alguns partits, però res més. L'he conegut molt millor en aquests 3 anys de Selecció. I he de reconèixer que m'ho he passat molt bé amb ell, és un fenomen. El primer any ens van agafar habitació a l'hotel per descansar abans del partit, i no hi vam anar en cap moment. Només xerràvem. L'any següent ja vam dir que no calia que ens demanessin cap habitació. Després de dinar ens quedàvem uns quants, el Johan, el Dr. Cugat,... i podíem estar parlant durant més de tres hores. Això es trobarà a faltar.


* Què representa per a tu que la FCF en aquest cas reconegui el teu treball i et premiï amb el Premi Estrella del Futbol Català?

Home, per mi ha estat una sorpresa. Ja m'havien concedit la insígnia d'or, però és un privilegi que ara em donin el Premi Estrella. I, a part, m'agrada per un detall en concret: perquè la resta de delegats vegin que, encara que siguis delegat, pots aconseguir un premi. Això els ha d'animar a seguir amb la seva feina perquè en el dia de demà es poden trobar amb un reconeixement com aquest que me l'he trobat jo.