Andreu Plaza, nascut a Girona (27/09/1958), afirma que aquest premi és un reconeixement a la feina ben feta de tot el cos tècnic.

L’any passat va estar nominat a ‘Millor Entrenador de Futbol Sala Català’, i enguany t’has endut el premi de la 6a Gala de les Estrelles. Com et sents?

Agraït a la gent que ha participat en les votacions i a la Federació Catalana de Futbol. És un premi individual, però en el meu cas és producte de la feina de molta gent. El meu staff és molt important per aquest equip, però també l'aportació dels jugadors del Barça ‘B’ que van quedar campions de lliga i de Jordi Torras, que com a director formatiu, ho ha fet molt bé. Estic agraït i emocionat pel premi. Crec que és just pel que representa la meva figura en el futbol sala.

Com valores el fet d’haver estat nominat juntament amb dos entrenadors com són Albert Canillas i Juan Antonio Miguel García?

Significa que la gent reconeix una feina, un esforç,. Estar entre els tres nominats em congratula i em fa pensar que estic fent bé les coses. Tant l’Albert com el Juanito han fet una bona temporada, cadascun amb els seus objectius. Potser a nosaltres ens va quedar algun repte pendent en una temporada complicada, encara que l’equip va estar bé. En definitiva, estic content d’estar entre els tres nominats.

Els teus inicis com a entrenador van ser al Benicarló, al Canet i al Finques Olesa, entre d’altres. Amb el Guadalajara i el Marfil Santa Coloma vas fer el salt a la Primera Divisió. Que va suposar per a tu fer aquest pas?

La meva etapa com entrenador es divideix en dues parts, la no professional i la professional. Després de Benicarló va venir l'etapa professional, amb una aturada d'un parell d'anys sense entrenar. A Guadalajara ja vaig entrenar a nivell professional. Allà van sorgir altres coses, com anar a Santa Coloma, on només vaig estar un any. Posteriorment, vaig rebre l'oferta del Barça per formar part del cost tècnic i treballar amb el Barça ‘B’ i la pedrera. Les circumstàncies i les condicions d'aquest club fan que els resultats siguin molt importants per a la secció. Quan va arribar l'oferta d'entrenar el primer equip vaig acceptar i ha estat un pas definitiu. No hi ha cap club ni secció de cap esport que tingui la grandesa del FC Barcelona. I entrenar el primer equip del Barça és el màxim a què pot aspirar qualsevol entrenador.

L’any 2011 vas arribar al filial blaugrana, que en aquell moment estava a la Divisió de Plata. Què et va motivar a agafar les regnes d’aquest equip?

En aquell moment estava entrenant al Catgas Energia i havia de decidir entre la banqueta professional o el futbol sala formatiu. Estava una mica cansat de certs vaivens per part dels clubs, sobretot per les dificultats econòmiques, i vaig decidir fer un canvi cap a un club amb un projecte seriós. També em venia de gust treballar amb la gent jove. Crec que vaig decidir bé perquè els cinc anys que vaig estar a la base, juntament amb l'etapa de Guadalajara, és el millor que he fet en aquest esport.

Ja en el 2016 et vas convertir en l’entrenador del primer equip del FC Barcelona. Et senties amb confiança per tornar a la màxima categoria?

La meva edat i la meva experiència no em feien tenir dubtes, però si hagués estat més jove i amb menys experiència, ho hauria acceptat igualment. És cert que tenir la seguretat del que has fet prèviament, del que coneixes i l'experiència adquirida fa que sigui més fàcil. També coneixia la casa, després d'estar cinc anys entrenant el filial. Sabia perfectament el que el club esperava i volia de mi. Tenia pocs dubtes i molta il·lusió. Ara bé, aquest club necessita guanyar sempre, i tot el que no sigui guanyar es paga amb un canvi.

En la darrera temporada, després de guanyar la Copa Catalunya i quedar-vos a les portes d’alçar el títol de lliga davant l’Inter Movistar, quina valoració fas del teu any dirigint el primer equip?

La temporada va anar de menys a més. Amb una pretemporada totalment atípica, amb un mundial pel mig, set internacionals que no es van incorporar a l'equip fins una setmana abans de començar la lliga i lesionats de gravetat, va ser molt complicat. Vam començar a competir sense conèixer-nos. Eliminats molt ràpid de la Copa del Rei i més endavant de la Copa d'Espanya caient a quarts. En aquest aspecte va ser una temporada difícil. El tram final de la lliga va ser molt bo, eliminant el Pozo en la semifinal a casa seva i portant l’eliminatòria fins al cinquè partit. A més a més, vam recuperar tot el que havíem perdut durant l'any, tant la gent que estava fora com els lesionats. Ens vam convertir en un equip potent que va donar la cara fins al final, perdent l’últim partit contra l'Inter per 2 a 1.

Heu tornat a conquerir la Copa Catalunya Sènior i aneu ben encaminats en la Lliga, la Copa del Rei i la UEFA Futsal CUP. Quins són els objectius per la present temporada?

Els objectius per aquesta temporada són competir-ho tot i intentar a arribar a les finals. La línia entre guanyar o perdre una competició és molt prima. L'any passat vam perdre el cinquè partit de la final de lliga quan falten tres minuts i vam eliminar el Pozo en les semifinals a la tanda de penals. Aquest any estem en una competició més, la Copa d'Europa, i això significa un esforç extra per l'equip. També hem passat les eliminatòries de la Copa del Rei, en les quals vam caure la darrere temporada. A més a més, la plantilla és àmplia i, de moment, estem aconseguint els objectius previstos al principi de temporada.

Quins són els teus reptes personals?

El meu repte personal va lligat al de l’equip. Nosaltres hem d’intentar lluitar per tots els títols, arribar a totes les finals possibles i competir-les. El nostre repte és oferir algun títol a la nostra afició, perquè ja fa temps que no en tenen cap, excepte la Copa Catalunya.

Has estat seleccionador català absolut. Què recordes d’aquella etapa?

Va ser una etapa curta, ja que va haver-hi canvis en l'organització de la Federació Catalana de Futbol. Només vaig estar sis mesos i en un parell de partits amistosos. Va ser una experiència agradable. Com a català i entrenador, que la Federació confiï en tu per aquesta fita és un honor. En aquell moment, però, la Selecció Catalana estava menys activa que en l'actualitat. Des de fa uns anys estan competint i disputant més partits contra seleccions internacionals. La meva experiència va ser anecdòtica i de molt poc temps.

T’agradaria tornar a la banqueta de la Selecció Catalana?

Si fos a nivell professional, segurament sí. No és un tema que em preocupi, ja que és més un afer institucional. M'agradaria que és professionalitzés, perquè cap entrenador es pot guanyar la vida com a seleccionador. Si això canviés, acceptaria sense cap dubte.

Com valores la formació d’entrenadors que es fa des de la Lliga Catalana de Futbol Sala de l’FCF?

Els cursos ajuden molt els entrenadors, però des de l'època en què jo era professor de l'Escola d'Entrenadors tot ha canviat. Ara hi ha una gran demanda de cursos i això és gràcies a la feina que està fent la Federació. A més, el seu director, José Miguel Calle, és una persona que s'implica en tot això. Sempre l'he respectat per la labor que fa, i això repercuteix en el fet que les Seleccions Catalanes guanyin campionats a nivell territorial. Els nostres equips de base també ho fan. I això és perquè els entrenadors tenen una molt bona formació.