Jordi Gay i Sito Rivera són els dos seleccionadors catalans que han dirigit a Catalunya i Hongria, respectivament, a l'International Women's Futsal Tournament que s'ha disputat aquesta setmana a Gyor.
Tomás 'Sito' Rivera (Mataró, 1956). La seva trajectòria professional ha traspassat oceans. El tècnic català ha passat per les pistes de Japó, Itàlia, Romania i, actualment, Hongria. Països on Sito ha desenvolupat la seva tasca professional com a tècnic des del 2007, després d'entrenar al territori català i espanyol.
- Com es viu el futbol sala a Hongria i quin paper desenvolupa el futbol sala femení en aquest país?
El futbol sala a Hongria està començant ara a agafar més seriositat. A nivell femení, actualment hi ha més equips, fins i tot, que a futbol. Tot i així, la majoria de jugadores provenen del futbol i només juguen, directament, a futbol sala, sense entrenar. Però, mica en mica, estan començant ara.
- El futbol sala hongarés té coses a aprendre del futbol sala català? O ha de ser a l'inversa?
Han d'aprendre de tot. Ells estan com nosaltres a l'any 80, quan jo vaig començar, treient als jugadors amb experiència, encara són molt inexperts. Però si que és veritat que hi ha molta Lliga, en categories sub 19, sub 21, sub 15, sub 13 i aquests jugadors i jugadores, encara que facin futbol, són bons i estan treballant. A més, ara estan començant els cursos d'entrenadors, els quals s'estan formant i el fet de que Hongria disposi d'entrenadors com Jordi Illa i Marcos Angulo ajuda molt a que es desenvolupi el futbol sala.
- Què suposa per la selecció absoluta femenina d'Hongria disputar aquests partits internacionals contra Catalunya?
Fa dos anys, quan jo vaig arribar aquí, no es jugava cap partit. I, en canvi, ara juguem un promig de dotze partits. Hem jugat amb Eslovàquia, amb Polònia, a Txecoslovàquia els hem guanyat, evidentment, hem perdut contra Espanya i Catalunya considero que és un equip potent. Per nosaltres és important perquè és una manera d'aprendre jugant contra les millors i Catalunya, tècticament, en saben.
El Jordi Gay (Barcelona, 1973) ha encapçalat el projecte de reactivació de les seleccions catalanes femenines de futbol sala, ara fa tres temporades. Durant aquest temps està exercint, a més, com a secretari tècnic de les seleccions catalanes, després de retirar-se de les pistes de futbol sala com a jugador professional. La seva experiència i coneixement d'aquest esport són fonamentals en aquest projecte federatiu.
- Quina projecció estan visquent les seleccions catalanes femenines?
Dins del projecte federatiu de l'Àrea Esportiva de Seleccions de Futbol Sala hi ha un paper molt específic per les seleccions catalanes femenines. Un projecte que s'està madurant cada temporada i que pretén inculcar uns valors basats en el compromís, la feina ben feta i el treball en grup, així com els aspectes tàctics, ja des de les categories base. D'aquesta manera, formen esportistes i persones per quan arriben a la categoria sènior.
- A nivell federatiu, què suposa participar en aquest International Women's Futsal Tournament, contra la selecció nacional absoluta d'Hongria?
És molt important, com a Lliga Catalana de Futbol Sala de la Federació Catalana de Futbol, que la Federació Hongaresa de Futbol et piqui la porta per oferir-te la possibilitat de disputar aquest torneig. Hem de tenir en compte que ha estat un fet històric tant a nivell federatiu com per totes les integrants de la selecció, que han viscut una experiència inoblidable.
- Quina valoració ens pot fer d'aquests dos partits que ha disputat la selecció absoluta femenina de futbol sala contra la d'Hongria?
La valoració és més que positiva, tant a nivell esportiu com humà. La selecció ha demostrat a la pista el seu gran nivell i que pot competir contra les millors seleccions. El més important és que en ambdós partits s'ha competit i lluitat cada minut i que, a més, han disfrutat jugant al que saben, al futbol sala. També cal remarcar la convivència i el comportament exemplar que han tingut cada una de les dotze jugadores.