Decir que el fútbol es solo “darle patadas a un balón” es como decir que la música solo es “gritar a un micro” (frase extreta d'internet).

D’on venim:                                                                       

Convé recordar, que el 1904 la competició futbolística a nivell internacional va avançar fins a constituir una estructura, amb Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Holanda, Suècia i Suïssa. Van constituir la FIFA, a la qual s’afegiríen 40 anys després, Anglaterra i Escòcia. Les sigles de la FIFA reflecteix l’origen associatiu del futbol amateur i després en la seva versió professional, semblant a la que existia des de 1885 a Anglaterra.

A Espanya:

La Constitució Espanyola de 1978 dels Drets i Llibertats Públiques, Art. 22, punt 1., reconeix un dret fonamental “d’Associació” que es troba a la base de totes les voluntats que han donat forma al futbol com a professió. L’organització del futbol, a nivell estatal, és competència de la RFEF, que disposa del Codi Ètic des de 2015.

A Catalunya:

El Codi Ètic de l’FCF ha recollit part dels principis inspiradors del “Código de Ética Deportiva del Consejo de Europa para el Juego limpio en el deporte", resultat de la declaració d'intencions acceptada pels Ministres europeus responsables de l'Esport al 1992, idees del "Codi de Conducta en competicions esportives escolars" realitzat per l'Equip del Departament de Pedagogia Aplicada (CRiEDO) de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per Dr. Joaquín Gairín Sallán i Patricia Olmos Ruedas; Apendre a Aprendre (1), en col·laboració amb el Consell Superior d'Esports al 2012.

L’Esport del futbol, practicat correctament, indubtablement inculca valors. Saber Divertir-se sanament, la Superació, la Responsabilitat, el Treball en Equip, el Respecte a l'Adversari, el Joc Net o la Recerca de la perfecció. D’acord amb això, l’FCF no ha d’escatimar esforços ni recursos per assegurar que l'esport del futbol sigui positiu, èticament correcte i saludable.

També, Héctor Ruiz Martín raona: Aprender a aprender es aprender a autorregularse ante un reto de aprendizaje. Esta autorregulación se produce a dos niveles, el 1) Cognitivo y el A) Emocional, B) hay que saber que una cosa son los mecanismos que nos permiten aprender, los mecanismos que tiene el cerebro, y otras las acciones que desarrollamos y que, si están en línea con esos mecanismos, promoverán el aprendizaje y harán que sea más productivo el esfuerzo dedicado a aprender.

2) Los factores emocionales, no solo hay que saber qué tenemos que hacer para aprender, sino también querer hacerlo y cómo tenemos que regular nuestras emociones para mantenernos motivados. Este sería quizás el factor emocional más importante para el aprendizaje: la motivación. No porque haga que nuestro cerebro aprenda mejor, sino porque hace que dediquemos más tiempo, más esfuerzo, más atención a lo que estamos aprendiendo y, por lo tanto, lo aprenderemos mejor. Regular nuestra motivación tiene que ver con interpretar nuestras experiencias de éxito o fracaso con los retos de aprendizaje, regular nuestras emociones en las relaciones sociales que se producen en el aula, ser capaces de mantener nuestros nervios a raya cuando tratamos de poner a prueba nuestro aprendizaje, persistir en la tarea cuando preferiríamos estar haciendo otra cosa, etc. Esto es autorregulación emocional.

Inspirats en aquest i altres principis, alguns aspectes que recull el Codi Ètic de l’FCF, concretament l'Art. 18, que desenvolupa els punts, cabdals al meu entendre, i que veig necessari recordar:

Capítol Cinquè PRINCIPIS GENERALS I VALORS:

Article 18è. Valors intrínsecs a l'Ètica Esportiva i al Joc Net.

L'esport del futbol és un mitjà apropiat per aconseguir valors de desenvolupament personal i social, com són:

1. Lleialtat amb els companys, entrenadors, personal tècnic i auxiliar del club, rivals, àrbitres i entitats subjectes a aquest Codi.
2. Respecte a tots els participants en les competicions esportives.
3. Acceptació de les diferències i tolerància a diversos punts de vista i pensaments diferents i actituds dels adversaris.
4. Integritat i honestedat, evitant qualsevol indici de corrupció i frau en l'esport del futbol.
5. Responsabilitat, complint les obligacions establertes per les normatives esportives.
6. Esforç, generositat i afany de superació, donant el màxim de cada un i demostrant ganes d'aprendre i d'ajudar els altres.
7. Perseverança per aconseguir fites malgrat les adversitats.
8. Solidaritat, cooperació, companyonia i esperit d'equip, per aconseguir els objectius de forma conjunta.
9. Compromís per demostrar les bondats de la pràctica del futbol als companys, rivals i entitats involucrades.
10. Transparència en la gestió per a obtenir èxits esportius i complir amb els requeriments dels òrgans federatius competents.
11. Disciplina per acceptar i complir estrictament amb el que estableixen les normatives i resolucions dels òrgans competents esportius i de l'Administració.
12. Autoestima i hàbits saludables de vida, intrínsecs a la pràctica de l'esport del futbol, rebutjant els excessos de competitivitat i abús i mal ús del cos humà.
13. Sentit de pertinença a l'entitat en què s'ha obtingut la llicència federativa.
14. Esperit crític i constructiu, per aprendre dels errors propis i dels altres.
15. Respecte al medi ambient mitjançant l'ús de pràctiques sostenibles.

La fita és educar a l’esser humà perquè “aprengui” a no ésser agressiu. Recomano la lectura del Dr. Jaume Gil-Aluja, economista, 'Les Universitats en el Centenari del FC Barcelona (3)'. La dedicació del nostre temps i esforç, també implica una avaluació continua pels Òrgans de Govern de la Federació. Pensar quines seran les millors “mesures” per combatre les actuacions violentes, antiesportives, xenòfobes, etc., però sense perdre de vista, que el major esforç ha de dirigir-se a l'“educació” de l'esportista (persona). Un cop aconseguit, la resta d’actors pares, espectadors, àrbitres, entrenadors i demès actors de l'espectacle del futbol, penso, seran més receptius per la seva acceptació. Cal aclarir que la immensa majoria d’implicats compleix.

Per treballar en la millora constant i analitzada la problemàtica, per aplicar els punts de l’Article 18è, va ésser necessari ampliar les funcions inicials de la Comissió Ètica Esportiva, ampliant-la a Lluita Contra la Violència. La constant que observo en formar part de la Comissió d’Ètica Esportiva i Lluita contra la Violència, és aplicar el Codi Ètic Esportiu com a eina educativa, és la d’aplicar com a fil conductor de la pedagògica, tant en la elaboració d’informes, amb les accions de prevenció recomanades, com per anàlisis d’expedients sobre les causes sobrevingudes a la competició, formació, per, finalment si cal, impulsant les recomanacions als Òrgans Federatius. Participem amb les campanyes que promou l’FCF, com la de “Antiviolència”, “Respecte” i “Joc Net”.

En aquests moments, un dels projectes de futur que esta analitzant la FIFA juntament amb la Unió Europea, és “FIFA Guardians”, sobre la protecció de la Infància a l’Esport (4).

Bibliografia de consulta:

1. Gairín Sallán, Joaquín i Olmos Rueda, Patricia, amb l'Equip del Departament de Pedagogia Aplicada (CRiEDO) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
2. Ruiz Martín, Héctor; Cuadernos de Pedagogía. Nº 521, de 2021.
3. Gil-Aluja, Jaume. Les Universitats en el Centenari del F.C. Barcelona. Estudis en l’àmbit de L’Esport. Editorial Milladoiro. 1999.
4. Osúa Quintana, Jordi. Título: Vázquez Montalban: Futbol i política. Editorial Base. Barcelona.2019.

Autor: Jaume Guixà, membre Comissió Ètica Esportiva FCF