La Selecció Catalana Absoluta masculina té un llarg recorregut al futbol internacional amb més de 200 partits a les esquenes, inclosos tres duels amistosos contra Espanya (1934 - 1947 - 1953). L’any 1903 apareixen les primeres dades de partits de la ‘Selecció Nacional Catalana de Futbol’ sota l’Associació Clubs de Foot-ball, el que posteriorment seria la Federació Catalana de Futbol. El 24 de setembre de 1903 es va disputar un duel entre dos combinats de jugadors catalans per escollir una selecció de jugadors que pogués enfrontar-se a altres combinats. Un conjunt de vermell i l’altre de blanc van enfrontrar-se el dia de la Mercè per trobar la primera selecció de futbol de Catalunya. A partir d’aleshores, el 6 d’abril de 1904, es podria dir que és l’inici de la història Catalunya de seleccions amb un partit amistós, de prova, contra la tripulació de vaixell Cleopatra d’Anglaterra que va acabar amb victòria catalana (3-0).

Una setmana després, el 13 d’abril del 1904 es va jugar al camp de l’Hospital Clínic, avui en dia seu de Museu de l’Esport Melcior Colet, el primer partit entre Catalunya i l’Sportsmen’s Club en una jornada que també va incloure altres disciplines esportives com la lluita grecoromana i curses de velocitat i motos, entre d’altres. L’Sportmen’s Club era a principis del segle XX un gran focus d’activitat poliesportiva i va ser tot una fita jugar contra aquest equip. Amb samarreta vermella i pantalons blanc, la Selecció Catalana es va imposar 3-2 amb jugadors de renom d’aleshores com Joan Gamper. L’alineació del combinat català va ser la següent: Cuervo, Carril, Quirante, Galiardo, Cenarro, Darné, Ponz, F. Bru, Meyer, Biada i Balat.

A partir d’aquests dos primers partits de la història de la Seleccio Catalana Absoluta masculina, els següents anys i fins al 1915 va ser una etapa de creixement absolut. Cada any es disputaven diversos partits fins a arribar gairebé a la xifra d’una cinquantena de partits, alguns de nivell internacional contra equips alemanys, anglesos i holandesos i d’altres contra combinats catalans i espanyols i equips d’entitat com el Nàstic de Tarragona o l’RCD Espanyol. 

El 12 de maig de 1915, Catalunya va jugar per primera vegada a la història un partit oficial de futbol contra la Selecció del Centre d’Espanya. El camp on aleshores jugava l’Atlètic de Madrid va ser la seu d’un partit marcat per la victòria de Catalunya 1-2. El segon partit oficial va ser a la Copa Príncep d’Astúries, també coneguda com el torneig de les federacions de l’Estat. En aquesta ocasió, Catalunya va jugar contra el País Basc i va caure per la mínima (0-1). Després d’aquests dos partits a nivell oficial es va tornar a la rutina de partits amistosos fins que es celebraven noves edicions de la Copa Princep d’Astúries i la selecció catalana competia amb oficialitat.

Fins a l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i durant la dècada dels anys 20, Catalunya va jugar una gran quantitat de partits. A principis dels 20 es van disputar dos partits entre Catalunya i Biscaia, al camp de l’Espanyol es van enfrontar la selecció dels Principal i la del Sud-Oest de França, que van tornar a jugar la tornada tres dies després. Catalunya i Provença també es van veure les cares, el FC Barcelona es va enfrontar en un partit en benefici a les víctimes de la guerra del Marroc.

L’any 1920 va néixer la Selecció Espanyola i des d’aquest moment els millors jugadors catalans es veuen obligats a compartir samarreta de les dues seleccions. El 13 de març del 1924 va tenir lloc un esdeveniment històric, un enfrontament entre Catalunya i Espanya, el primer dels tres partits que han disputat al llarg de la història aquestes dues seleccions. En aquest primer duel, Espanya es va imposar amb tres catalans a les seves files (0-7), Ricard Zamora, Vicenç Piera i Josep Samitier. Segons Antoni Closa, coautor del llibre Selecció catalana de futbol, Nou dècades d'història, "els anys 20 són els anys d'or de la selecció catalana perquè es van disputar molts campionats estatals i la selecció va fer moltes gires europees en països com ara Suïssa o Txèquia."

Durant aquesta etapa també es van jugar nous partits oficials de la Copa Príncep d’Astúries de futbol i partits de nivell contra l’Uruguai, la selecció de París o contra estrelles de Txecoslovàquia. Amb la proclamació de la Segona República l’any 1931 es va marcar un abans i un després. La Federació Espanyola va concedir l’autonomia a la Federació Catalana d’organitzar els seus propis campionats. El primer partit de l'era republicana és un Catalunya-Txecoslovàquia, que els catalans guanyen per 1-0.

El 1934 es va organitzar el segon partit entre Catalunya i Espanya, aquesta vegada en benefici del Real Unión d'Irun, el Deportivo Alavés i per part catalana al monument a la memòria de Francesc Macià, l’expresident de la Generalitat de Catalunya. Durant la Guerra Civil, la Selecció Catalana va tenir poca activitat. Únicament es disputaven alguns partits organitzats de caire benèfic i solidari per recollir fons per diverses causes. Més endavant es van suprimir els campionats regionals i Catalunya no va poder disputar gaires partits amistosos. Des d’aleshores i fins al 1995 es van anar disputant partits amistosos, la majoria d’ells amb motius solidaris, en memòria i homenatge a institucions i persones. El darrer partit de la selecció abans de l'aposta internacional engegada per l'FCF es va disputar al Nou Estadi de Tarragona el 25 de juny del 1995.

L’any 1995 la Federació Catalana de Futbol va oferir a l’exjugador valencià, Angel ‘Pitxi’ Alonso les regnes de la banqueta catalana i la seva primera cita al capdavant va arribar l’any 1997 en el partit contra Bulgària (1-1). Aquesta primera festa del futbol català, després de molts anys d’absència, va congregar a 35.000 persones a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i comptava amb la presència d’un dels jugadors de més renom d’aleshores, Hristo Stoitxkov. Des del 1997 es van anar programant anualment partits de Catalunya, sobretot durant l'aturada de Nadal. Alguns anys fins i tot havien jugat dues vegades gràcies al ressò internacional, la il·lusió i empenta dels jugadors per competir en aquests partits.

Un any més tard, el 1998, novament Catalunya va disputar un partit internacional en la seva fase de creixement. Aquesta vegada contra Nigèria (5-0) davant de 54.000 persones. Cada any, la Selecció Catalana atreia a més seguidors i la il·lusió de veure jugar a Catalunya creixia de forma exponencial, tant que la muntanya màgica de Montjuic es va quedar petita per la disputa dels partits i el Camp Nou va passar a ser la seu dels partits de la Selecció. Els primers duels que va rebre el Camp Nou van ser la golejada (5-0) contra Lituània i la victòria per la mínima contra Xile (1-0).

El partit anual que disputava la Selecció va entrar en la rutina tant dels jugadors com dels aficionats que s’apropaven a l’Estadi a veure el combinat català. L’any 2002, des de la Federació Catalana de Futbol es va trobar una solució original per fer dels partits de Catalunya una gran festa del futbol català. Es va organitzar un doble compromís contra el Brasil de Ronaldinho, Rondaldo, Kakà, Cafú i Rivaldo, entre d’altres. El primer partit va acabar amb victòria brasilera (1-3) i suposava la primera derrota de ‘Pitxi’ Alonso a la banqueta catalana. La nota més positiva del partit van ser els gairebé 98.000 espectadors que es van aplegar al Camp Nou per veure a la Selecció.

El partit de tornada contra Brasil, dos anys més tard, el 2004, es va disputar amb la selecció brasilera ja amb el títol de campiona del món i va tornar a ser una festa del futbol català, tot i el resultat advers (2-5). Aquests dos partits contra la canarinha amb la imatge oferida al Camp Nou són un dels millors records de la Selecció Catalana Absoluta masculina.

El 2005 va ser l’últim any d’Àngel ‘Pitxi’ Alonso com a seleccionador català. L’últim partit del valencià a la banqueta va ser el partit contra l’Argentina (0-3) l’any 2005. Un any més tard, Pere Gratacós va arribar a la Selecció Catalana amb l’objectiu de seguir l’evolució de Catalunya com a selecció internacional i jugant partits de renom. El 2008 es van disputar dos partits, un d’ells novament contra l’Argentina (0-1) i un altre contra la selecció de Colòmbia (2-1). L'entrenador gironí va estar en una breu etapa (2006-2009) al capdavant de la Selecció i tres anys després es va donar el relleu a Johan Cruyff. 

El Catalunya - Euskadi de l'any 2006, que va ser l'estrena de Pere Gratacós a la banqueta de la Selecció, comptava a les files de Catalunya amb l'actual seleccionador català, Gerard López.

Un any després, el 2009, per tal d’impulsar la Selecció es proposa a l’exjugador i entrenador blaugrana, Johan Cruyff, pel càrrec de Seleccionador Nacional, que accepta aconseguint un gran ressò internacional. També va ser un reclam per molts futbolistes catalans que volien estar sota les ordres del mític entrenador del Barça del Dream Team. A partir d’aleshores es crea el Trofeu Catalunya Internacional amb l’objectiu de disputar un partit per any. La primera edició, que va ser el debut del nou seleccionador català, va ser contra l’Argentina, el 22 de desembre del 2009, amb l'alicient que a la banqueta argentina estava Diego Armando Maradona al capdavant. L'astre argentí, degut a una sanció, no va poder dirigir la seva selecció des de la banqueta però va estar present en l'enfrontament. Catalunya es va endur la victòria del partit i es va convertir en la primera selecció guanyadora del Trofeu Catalunya Internacional (4-2).

L'exentrenador holandès va dirigir tres partits al capdavant de la Selecció Catalana: el primer contra Hondures (4-0) a l’Estadi Olímpic Lluís Companys; l’any següent el 2011 contra Tunísia (0-0); i el darrer l’any 2013 a l’Estadi de Cornellà El Prat, l’actual Stage Front Stadium, contra Nigèria (1-1). El novembre de 2012 la Federació Catalana de Futbol va anunciar que Johan Cruyff deixaria el càrrec de seleccionador i seria l’exfutbolista Gerard López qui agafaria les regnes. 

L'any 2013 va ser un any de transició a la banqueta catalana. Johan Cruyff va dirigir el seu últim partit al capdavant de Catalunya contra Nigèria el gener del 2013. El desembre d'aquell mateix any seria l’estrena de Gerard López com a seleccionador català. Des d'aleshores, l'entrenador granollerí té un balanç de tres victòries, dos empats i una derrota. El debut va ser el 30 de desembreamb la victòria de la Selecció Catalana Absoluta masculina enfront Cap Verd a l’Estadi Olímpic Lluis Companys (4-1).

Les tres temporades següents Catalunya va jugar un partit cada any amb els empats contra Euskadi i Tunísia i la derrota contra la selecció del País Basc en la commemoració del Centenari del primer enfrontament entre catalans i bascos l'any 2014. El 2015 es va tornar al temple blaugrana per disputar un nou partit de la Selecció Catalana contra Euskadi, que va congregar a més de 50.000 espectadors. Els darrers dos precedents, el 2019 i 2022, han acabat amb victòria quadribarrada enfront Veneçuela i Jamaica respectivament.