A continuació es reprodueix textualment l’entrevista publicada al blog ‘Una Noche en la Ópera’, de Carles Huguet:

J.M.Calle: “Per dirigir a un equip s’ha de ser sincer, honest, treballador i sobretot molt comunicatiu”

Allunyat de la clàssica imatge del directiu encorbatat i estirat. José Miguel Calle es mostra molt proper en tot moment. Eludeix entrar en tot tipus de polèmiques. El màxim responsable del futbol sala català ens atén al seu despatx. 

Quina és la seva tasca específica dins de la Federació?
Calle: La me funció és ser president de la part del futbol sala. Ser president consisteix en intentar estructurar i organitzar tots els òrgans específics del nostre esport: àrbitres, entrenadors, preparació de seleccions, treballar en cohesionar les delegacions, que això s’ha potenciat molt creant un Campionat Comarcal de Seleccions de Base. A nivell més específic i personal, estic tutelant tot el que és el Pla de Formació dels tècnics del futbol sala català. Tant en formació acadèmica com en cursos de monitor.

Com és un dia en la vida de Calle?
Calle: Depèn del dia de la setmana. Per exemple, els diumenge, hi ha una part important sobre les seleccions. Un dissabte, el més important és anar als pavellons a veure partits de clubs. De dilluns a divendres hi ha dies que estan enfocats a la part de formació, un altre dia potser a cohesionar delegacions i un altre treballes més el tema dels àrbitres. Es pot intentar anar tractant cada dia de la setmana un àmbit diferent perquè ja hi ha persones que estan treballant específicament en cada un d’ells, en el dia a dia.

Com valores la situació actual del futbol sala espanyol?
Calle: A Primera Divisió, fa temps, hi havia un potencial econòmic, i aquest potencial permetia als clubs fer fitxatges de jugadors estrangers d’un altíssim nivell. Actualment, en canvi, no es disposa d’aquesta capacitat econòmica, quelcom que provoca que segueixin venint jugadors de molt nivell de fora, però en menor quantitat. Quina situació crea tot això? Doncs que hi ha hagut moltes més aparicions de jugadors de base. Sembla que hagi baixat el nivell? Bé, potser ha baixat el nivell d’espectacularitat. Falta aquell jugador brasiler que ve i que és espectacular individualment, però ha aparegut un jugador amb compromís, amb uns lligams amb el club, amb un compromís amb aquest esport i, lògicament, ve d’una base amb uns bons coneixements tècnics. De fet, ara, a la Selecció Nacional hi ha un relleu generacional. Estan desapareixent uns jugadors i apareixent-ne d’altres, que potser siguin menys espectaculars, però que segueixen donant un nivell d’eficàcia important.
Amb la direcció que s’està emprenent, el futbol sala català gaudeix de bona salut i crec que en tres o quatre anys tindrà encara un millor nivell.

A l’entrevista que van realitzar a Jesús Candelas en aquest mateix blog, apuntava que s’està deixant d’apostar per la circulació de pilota per la velocitat. Coincideix en aquest plantejament?
Calle: Això és una opinió personal meva. Quan tu tens un equip tècnicament superior a l’adversari pots treballar en el joc d’atac posicional estàtic en el quatre contra quatre i manejar-te bé. Quan ets inferior, lògicament, no és una bona situació, però sent igual tampoc és una bona situació. Per això s’està treballant més en buscar els atacs ràpids i directes en les transicions.

I el futbol sala, a nivell català, creus que segueix la tònica nacional? Està a un nivell superior, inferior,...?
Calle: Jo crec que en el futbol sala català hi ha un Pla de Competició de base que, des del meu punt de vista, és fantàstic. Crec que és exemplar. Per tant, aquest pla ofereix molta quantitat de jugadors i, en aquesta quantitat amb un treball de formació des de fa un anys, es comença a obtenir una qualitat. Perquè abans, el jugador de futbol sala arribava al nostre esport amb 30 anys, després d’haver passat la seva vida en el futbol i, actualment, es comença a practicar el futbol sala des dels set anys. Què significa això? Que quan tenen 20 anys en porten 13 d’experiència en el nostre esport. Experiències tècniques, tàctiques, físiques,... Lògicament, amb 24 o 25 anys, quan estan en la seva plenitud física, estan en el futbol sala. Jo crec que amb la direcció que ha pres, el futbol sala català gaudeix de bona salut i que en tres o quatre anys tindrà encara un millor nivell. Seguirem treballant i, a més, s’ha d’aprofitar que ara l’equip representant del futbol sala nacional és el Futbol Club Barcelona.

Ara que parlem del Barça, han començat la temporada sent molt superiors a la resta i només seguits per El Pozo. Com preveus la temporada actual?
Calle: El Barcelona ha començat molt superior però hi ha equips que els guanyen justos o que empaten. Un equip com aquest que té oberts tants de fronts de competició, lògicament té la dificultat de mantenir la concentració màxima durant moltes setmanes. Jo, personalment, crec que el fet de guanyar-lo tot l’any passat ha estat el que els hi ha donat tranquil·litat. La plantilla, amb les incorporacions de Sergio Lozano i Gabriel, encara millora més. Per tant, si ja l’any passat ho van guanyar tot i aquest any, a sobre, disposen d’una millor plantilla, tenen la tranquil·litat de treure’s l’ansietat i es converteixen en un candidat molt seriós a repetir èxits.

A nivell europeu, el veus tan superior?
Calle: Els quatre equips que van estar a la Final Four tenen plantilles importants. Però hi ha una altra cara de la moneda. Si, per exemple, la Lliga Nacional és superior a la russa, això produeix un desgast i pot ser que en el moment de la final europea a l’abril, no arribis fresc, i ells si. S’ha de tenir en compte, també, el fet de que els teus adversaris de lliga tenen un bon nivell i això t’obliga a millorar. Crec que tenim una bona lliga que li exigirà al Barça i que pot fer que no arribin amb la frescor necessària a l’abril, però si que estaran preparats per competir al màxim.

Hem parlat del Barça però, com veus la temporada pel Marfil Santa Coloma?
Calle: La veig tal i com me la comenten des del club. Ells consideren que han iniciat una aposta per un canvi generacional, que creien que era l’any que calia fer-la i que sabien que era un any en el que el seu objectiu clar era assegurar la permanència. Havien treballat amb la il·lusió de poder arribar a la classificació per la Copa. Penso que tenen dos o tres jugadors de bon nivell que tenen que acabar de créixer. Vaig anar a veure’ls en el partit contra la Real Cartagena i el equip va córrer, va ser sòlid i va estar fort. Contra el Barça va jugar de tu a tu. Són joves i necessiten créixer en continuïtat. Tenen una bona porteria, amb l’Adolfo tenen un gran futur, ha arribat Geison a l’equip que ve de jugar les finals pel títol, més l’experiència que tenen l’Òscar i el Rubén, l’Albert té uns grans moviments de pilota, ... Considero que és un equip que ha de créixer ell mateix i s’ha de convèncer de que es pot salvar, i amb marge.

I a Segona Divisió, quin paper creus que tindran els tres equips catalans?
Calle: Al Martorell el conec bastant bé perquè l’any passat el vaig estar dirigint. Mantenen la mateixa estructura d’equip, més l’arribada de Julio. Per tant, crec que és un equip competitiu, amb un grup fet, que juga a una cosa concreta però amb la seva arribada a Segona Divisió necessiten un període d’adaptació. En els partits inicials han estat una mica irregulars, han perdut alguns punts que podien haver guanyat, però han competit bé. Crec que és un equip que en la primera volta estarà a la meitat de la taula i que si les lesions el respecten i creixen com ells esperen, a la segona volta milloraran. Penso que entraran en el playoff i que poden optar a estar quarts o cinquens. Si milloren això, han d’estar molt contents.
Pel que respecte al Barcelona, tots sabem que són jugadores molt joves, amb un entrenador nou com l’Andreu, amb un concepte del futbol sala provat a Primera Divisió. Són nois que estan en una etapa de formació, per tant, a mesura que avança la temporada aniran a millor. Per què? Perquè són jugadors que estan creixent cada setmana. El problema que poden tenir és que si comencen a venir mals resultats i es col•loquen a la zona baixa de la taula, un jugador en etapa de formació no té la maduresa per lluitar contra l’ansietat. Per tant, esperem que no s’enfonsin a la part baixa classificatòria i, així, assegurarem que creixi aquest equip i s’intenti que el filial del Barça obtingui una bona classificació a Segona Divisió.
Per últim, L’Hospitalet és un equip que va en la mateixa línia que el Martorell. L’any passat va fer una gran temporada, manté majoritàriament el bloc , ha tingut la baixa d’Héctor, però ha fitxat a l’Àlex. El problema és que han patit un revés greu amb la lesió de Xavi Oliveres. Això és una cosa en la que el seu propi entrenador, Xavi Closa, fa una menció especial. És un equip que està sent molt penalitzat pels tema de les baixes i ho està resolvent amb aparicions de criatures joves que estan jugant, que estan participant amb criteri, que estan donant la cara. Per tant, jo espero que agafin una bona dinàmica de resultats, que es col·loquin a la part còmode de la taula i que s’afermi a la categoria.

Veus a algun equip candidat a Primera Divisió en els propers anys?
Calle: Eliminant al Barça B que no pot per Reglament, el Martorell i L’Hospitalet, per estar a Segona Divisió tenen un gran treball en el tema econòmic. Crec que ja tenen grans dificultats per competir en aquesta categoria. La gent veu que estan participant allà però crec que existeixen dificultats amb el pressupost. Per tant, per poder pensar en Primera Divisió, primer han d’estar a Segona amb un pressupost assegurat, còmode i començant a treballar casi com si estiguessin a Divisió d’Honor. Si no ets professional, sigues semiprofessional. El Martorell i L’Hospitalet crec que entrenen tres tardes per setmana. Treballen més amb una mentalitat de Segona B que de Primera. Qui treballa amb una mentalitat professional és l’Oxipharma Granada. Vuit sessions setmanals, banys, vídeos, massatges, jornades de convivència, un entrenador que estava a Honor com el Bruno, han fitxat a Pipie i a Isco,... És un equip per ascendir. En les condicions actuals, Martorell i L’Hospitalet estan allà? Ni s’apropen. De cara a l’any vinent, jo estaria satisfet si ambdós es poguessin mantenir econòmicament en la categoria. Crec que ja seria un gran assoliment.

Busquem més al Calle entrenador. Com t’agrada jugar a futbol sala?
Calle: A mi m’agrada que els meus equips juguin a un futbol sala molt col·lectiu. Jo considero que el fet que un company porti una samarreta del mateix color, això vol dir que es tracta d’un joc associatiu. Per tant, jo necessito al company per defensar i per atacar. El cert és que després les diferències les marquen els jugadors especials, que en un moment determinat poden prescindir del company.
Per tant, m’agrada jugar dominant el major número de facetes del joc. Tenir un equip valent i lluitador que sàpiga defensar darrera quan toca, que també sàpiga anar a pressionar quan toca, que sàpiga fer aquell atac directe quan toca, que sàpiga fer aquell ataca posicional amb paciència quan toca, que a vegades l’equip sàpiga jugar amb aquesta referència dins, que sàpiga jugar alguna cosa de quatre amb moviment, que sàpiga buscar la porteria ràpid, que també tingui una mica més de paciència quan toca. Però, sobretot, que siguin un equip i que busquin el bé col·lectiu. Que siguin un equip amb tot el que això significa.

Per aconseguir un equip s’ha de saber dirigir-lo. Quines són les claus per fer-ho correctament?
Calle: Personalment crec que un entrenador el primer que ha de demostrar als seus jugadors és respecte. Si tu els hi demostres això, els hi pots exigir a ells també. Per demostrar a un jugador respecte s’ha de treballar molt, preparant el teu entrenament i sent molt comunicatiu. Comunicatiu des del punt de vista més sincer. A curt termini et pot generar conflictes. Hi ha jugadors que no els agrada escoltar certes veritats. Però pot passar un any i aquest jugador quan et veu se li il·luminen els ulls. Per mi, una bona direcció d’equip és respectar i que et respectin, ser sincer, ser honest, ser molt treballador i sobretot, molt comunicatiu. Tu els hi aportes i els hi dones les teves opinions però has de ser receptiu en les seves opinions. És una manera d’intentar fer que el jugador es senti una mica en les teves sensacions. Per això necessites que les persones del grup estiguin compromeses amb el projecte. Per tant, quan comences a entrenar a l’agost, has de dir-los-hi molt clar, que és el que esperes de l’any, que és el que esperes del jugador i quina és la teva filosofia de treball. I que al febrer els hi recordis el que es va dir a l’agost i que ningú et pugui recriminar que ens hem mogut d’aquest camí. És una manera d’aconseguir arribar al mes de juny amb l’equip amb la mateixa il•lusió que al setembre. Jo, l’any passat, a Martorell, ho vaig aconseguir i vaig estar molt alegre de poder gaudir d’una temporada així en un equip. Va ser amb aquestes premisses. En aquell equip va funcionar, potser en un altre el ser molt sincer amb segons quins jugadors no funciona. Són mètodes.

I la direcció d’equips en el futbol sala base?
Calle: Hem parlat abans d’un equip que competeix per un objectiu esportiu. En futbol sala base, jo crec que has de tenir clar en quin club estàs i quins objectius tens. Si vas amb un caràcter més formatiu, el teu pensament no és quedar bé a la classificació. El teu pensament ha de ser que al setembre facis una valoració dels teus jugadors i quan la tornis a fer al juny, aquell jugador hagi crescut. En què ha de créixer? En la condició física, tècnica, tàctica i psicològica. També que tingui maduresa, seguretat, que sàpiga entendre millor els valors de l’amistat, de la companyonia. Si ha crescut en tots ells vol dir que aquest jugador ha entès el missatge i ho has fet perfecte. Si fas créixer a sis o set jugadors jo crec que proporcionalment creix l’equip. Al final, és lo més important.

Després de tants anys entrenant, quins han estat els millors moments de la teva carrera?
Calle: Els millors moments van ser a Corbera, fa ja uns anys. Vaig estar allà 10 anys i vaig aconseguir molts ascensos. Vam arribar a Plata partint de Divisió d’Honor Catalana, i van ser aconseguits des d’un grup d’amics, amb un grau d’il·lusió comú, en un club humil econòmicament i estructuralment. És allò que fas quan ets més jove, sense molta capacitat d’organització, no tan professional. El que vaig aconseguir l’any passat amb el Martorell va ser una cosa que des del 15 d’agost jo tenia molt clar. Va ser una cosa molt organitzada i metòdica. Però, em va fer molta il·lusió perquè portava cinc anys treballant en un club i em vaig demostrar a mi mateix que encara podia fer-ho bé. El meu objectiu no era demostrar res a ningú, el meu objectiu era demostrar-m’ho a mi mateix. Perquè jo, quan vaig acabar a Corbera, vaig cursar el tercer nivell d’entrenador i vaig tenir professors amb altres conceptes de futbol sala, i volia posar en pràctica aquests conceptes. L’any passat ho vaig fer. Va ser un orgull sentir-me realitzat.

Doncs amb això acabem, moltes gràcies.