Per la seva professionalitat i gran tasca desenvolupada com a entrenador, i per la seva experiència com a jugador, el Gerard Pusó és la nova aposta de l’Àrea Esportiva de les seleccions catalanes de futbol sala. Amb tan sols 24 anys d’edat, el manresà agafa les regnes de la selecció catalana benjamí amb molta il·lusió.

1. En la present temporada 2015-2016 compagines la teva tasca de jugador amb la de tècnic de la selecció catalana benjamí. Com encares aquest nou repte?

Encaro el repte amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Ho agafo com una nova experiència de la que espero gaudir-ne molt i aprendre’n moltes coses. Ganes, treball, il·lusió i compromís no em faltaran.

2. Des que et van confirmar el teu nou càrrec de seleccionador, quin plantejament tens preparat per la preparació de la selecció?

El plantejament per formar la selecció des d’un inici l’hem tingut clar. Durant les primeres set jornades de Lliga, tant jo com el meu segon seleccionador, ens hem organitzat per intentar veure el màxim de partits possibles per controlar i avaluar al màxim de nens. A partir d’aquí, arriba el Campionat Comarcal, un campionat que, a part de ser una festa per a tots els integrants, a nosaltres ens permet veure aquests jugadors competir en un format diferent i aprofitar veure a altres jugadors que potser no teníem controlats.

Ara ja hem començat amb els entrenament i per fer les primeres llistes és on hem tingut més mal de caps, doncs hem pogut veure molta diversitat de nens, de perfils semblants i de bon nivell.

3. De quina manera planteges com a seleccionador les sessions d’entrenament i la preparació del Campionat d’Espanya benjamí?

Les sessions d’entrenament de preselecció les intento plantejar amb jocs perceptius per veure sobretot quins pensen jugant i el nivell que mostren en la presa de decisions. També incorporem exercicis dinàmics en els que intervé la finalització perquè és el que els agrada a tots i en el que intentem incloure algun fonament competitiu.

Un cop confeccionada la llista dels 12, es treballaran conceptes més específics per confeccionar la forma de joc i situacions que ens podem trobar en el campionat. Això sí, intentarem que tots els exercicis siguin sempre divertits pels jugadors i que els obliguin a pensar i a descobrir les coses per sí sols, ja que tinc la convicció que només així aprendran realment.

4. La categoria benjamí es troba en etapa de formació però, una vegada s’arriba als Campionats d’Espanya, no es deixa de competir. Com es treballa aquest handicap?

No crec que sigui un handicap, ja que penso que una cosa està relacionada amb l’altre. La competició sana també forma part de la formació, t’obliga a esforçar-te per superar-te i, això, et fa créixer. Per altra banda, si el que volem és formar a bons jugadors, els hem de formar amb la intenció que aprenguin a competir, intentar que no es sentin pressionats pel fet de jugar un campionat i que posin els cinc sentits en gaudir de l’esport.

De jugar a futbol sala estic segur que ho farem bé, però aconseguir que els nens facin el que saben fer un dia i hora concrets crec que és el repte a seguir encara que sóc conscient que no és gens fàcil d’aconseguir, i menys en aquesta edat. Si aconseguim que tots els nens juguin el Campionat d’Espanya com si estiguessin jugant al pati de l’escola ja serà tot un èxit.

5. Com a tècnic ja has dirigit a categories base amb anterioritat. És un punt a favor l’estar familiaritzat en portar un vestuari dels més menuts?

Penso que sí que hi pot ajudar. Des de que vaig començar fins ara he estat en categoria benjamí tres anys, dos en categoria aleví, dos en categoria infantil, una altre en categoria aleví i ara torno amb els més petits. Sempre m’ha agradat tractar amb nens i em familiaritzo molt bé amb ells. A més, el meu segon, el Josep Jornet, ha estat entrenant en categoria benjamí durant els últims set anys, fet que en aquest aspecte també ens pots ajudar bastant.

6. Sent la primera temporada i una nova experiència per a tu, quins objectius t’has marcat com a seleccionador?

Com a objectius em marco vàries coses ben simples: que tots els nens gaudeixin i s’apassionin per aquest esport, que cada entrenament els serveixi per a la seva formació i que adquireixin tots els valors que ofereix l’esport per a què tinguin la capacitat per aprendre i créixer com a persones. Per altra banda, podem guanyar o podem perdre, però aconseguir que els nens siguin capaços de fer el que saben fer i mostrin el total de la seva capacitat els dies de competició, és un altre dels objectius marcats.