Has estat una de les tres nominades a 'Millor Jugadora del Futbol Sala Català'. ¿Què hagués suposat per a tu guanyar aquest premi?

Guanyar el premi hauria suposat un reconeixement a tota la meva carrera. Porto jugant des dels 11 anys. Primer vaig començar en el Futbol 11, i actualment segueixo gaudint del futbol sala. Tot el sacrifici i tot l'esforç que he fet durant aquests anys s'ha vist recompensat amb aquesta nominació.

Com valores el fet d'haver estat nominada juntament amb dues grans jugadores com són l'Estefanía Jémez i la Berta Velasco?

Amb molta joia i orgull. He compartit vestidor amb les dues, sobretot amb la Berta. Fa dues temporades que jugo amb ella en el Penya Esplugues i és una persona amb una qualitat humana increïble. I amb l'’Estefa’ hem coincidit en les convocatòries de la Selecció Catalana. Són unes jugadores de gran nivell i transmeten uns valors pel futbol sala femení català que són d'exemple.

Fa sis anys vas deixar el RCD Espanyol per a jugar a futbol sala a Les Corts. ¿Va ser una decisió difícil per a tu?

He de dir que vinc de l'escola de Can Barça i vull ser agraïda, perquè he estat tota la vida en aquest club. Per circumstàncies de la vida, però, vaig acabar jugant dues temporades a l'Espanyol. Francament, va ser una decisió difícil per a mi. Aquest canvi va suposar no haver assolit el nivell que esperava en el Futbol 11. Quan vaig marxar a Les Corts, el futbol sala era un esport que desconeixia. Malgrat això, vaig pensar que la meva carrera no s'havia acabat i m'ho vaig prendre com un repte il·lusionant. I per aquest motiu m'he convertit en la jugadora que sóc en l'actualitat.

Com veus el futbol sala femení a dia d’avui?

El futbol sala femení és un esport minoritari. Tant els clubs com les jugadores ens trobem davant d'una situació complicada. Tots fem un sacrifici per poder sumar. A més a més, hi ha gent que hi dedica moltes hores. Per això desitjo que aquest tipus de persones no faltin mai. Bàsicament, són l'engranatge per fer créixer aquest esport.

La Federació Catalana de Futbol, amb la voluntat d'impulsar el creixement del futbol sala femení, ha posat en marxa el projecte #Orgullosa. Creus que és una bona mesura per promocionar-ho?

Em sembla una gran mesura per part de l'FCF. Tot el que sigui promocionar el futbol femení en general farà créixer aquest esport. Així, les noies que estan començant tindran uns referents en els quals mirar-se, com l'Alèxia Putellas, la Vicky Losada o la mateixa Berta Velasco.

L’AE Penya Esplugues va acabar el curs amb 11 victòries, 4 empats i 15 derrotes. Quines són les teves sensacions per aquesta temporada?

Crec que podíem haver fet més. Som un equip jove amb poca experiència en la màxima categoria, i per això hi ha un cert desnivell. Encara som un projecte en formació. Tot i això, quan faltaven quatre jornades per acabar la lliga, encara optàvem a entrar en les posicions de Copa. Al final ens va faltar maduresa futbolística per afrontar el darrer tram de la temporada i quedar entre les vuit primeres classificades.

Enguany torneu a ser campiones de Catalunya i, a més, vas anotar un gol en els darrers minuts de la final disputada a Manresa. Els gols són importants per a tu?

Sempre he considerat que els gols són importants, potser caic en l'error d'haver estat davantera de Futbol 11, però amb els anys vas enrederint la teva posició i deixes pas a les jugadores joves que tenen més embranzida. Actualment, els gols ja no són una prioritat. Tot i que sí me n’alegro quan els faig, és clar. Per estar en aquesta categoria has de ser una jugadora ambiciosa, però sempre pensant en el col·lectiu. Per això és important celebrar un gol que afavoreix a l’equip.

En acabar la temporada passada vas renovar amb el Penya Esplugues per un any més. Per què has pres aquesta decisió?

Vull seguir aprenent de la Primera Divisió, intentar sumar el màxim possible i fer-ho millor cada dia. Crec que em queden coses pendents per fer en aquest equip. De moment, tinc el propòsit d'assentar-me en aquesta categoria, que és una tasca molt complicada.

Quines són les vostres aspiracions per aquest curs? I les teves personals?

Som un equip humil i l'objectiu principal és mantenir-se. Un altre repte era guanyar la Copa Catalunya, i així ho hem fet. A més a més, una de les aspiracions que té el club per la present temporada és classificar-se per la Copa de la Reina, una competició que només la poden jugar els vuit primers. Pel que fa als meus reptes personals, espero competir al màxim, aprendre diàriament i, quan acabi l'any, pensar que he fet una de les millors temporades de la meva carrera com a jugadora de futbol sala.

Ets una habitual de la Selecció Catalana Absoluta. El darrer partit que vau disputar va ser un amistós a Galícia. Què recordes d'aquell duel?

Les jugadores del Penya Esplugues no som professionals. I en aquestes ocasions, després de tot l'esforç i sacrifici que has fet, et veus recompensada amb la Selecció Catalana. A més, es genera un entorn mediàtic en el qual et sents més professional. L’últim partit disputat a Galícia n'és un gran exemple. Per ser un partit de futbol sala femení vam jugar en un pavelló que estava completament ple, i això són coses que passen poques vegades. Per tant, quan tens una sensació com aquesta és una vivència que recordes tota la vida.

T’agradaria jugar més partits amb la Selecció durant l'any?

Els partits amb la Selecció Catalana, per a qualsevol jugadora, són una motivació extra. La veritat és que seria un plaer disputar, no només partits amistosos, sinó també competicions oficials, però ho veig bastant complicat. Tant de bo es pogués gaudir de la Selecció Catalana més sovint.