Si l’Espanyol compta actualment amb un dels planters més potents de tot l’Estat és gràcies, en bona mesura, a la dedicació i constància de Josep Manel Casanova (Barcelona, 11/2/1951, Màlaga 6/8/2017), traspassat als 66 anys d’edat víctima d’un infart mentre presenciava un partit del Juvenil de Divisió d’Honor del Màlaga. Conegut popularment com el pare de la pedrera de l’Espanyol, va treballar al club durant 35 anys col·locant uns sòlids fonaments per assegurar el futur i benestar de les categories inferiors de l’entitat. El seu llegat serà inesborrable. De fet, la porta 75 de Cornellà-El Prat porta el seu nom.

El primer contacte de Casanova amb l’Espanyol va ser com a futbolista, on va jugar quatre temporades al primer equip (1975-1979), disputant 71 partits oficials entre Lliga i Copa en els quals va marcar dos gols. Posteriorment, va vestir les samarretes del Sabadell, Terrassa, Júpiter i Sant Andreu. Una greu lesió de genoll el va obligar a penjar les botes abans d’hora. Un temps després, Casanova va actuar com a entrenador del futbol base i també va exercir les funcions de president de l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol. Més tard, va ser l’ajudant al primer equip de Luis Aragonés, Paco Flores -amb qui va guanyar la Copa del Rei del 2000-, i Ramon Moya.

En un moment delicat del futbol base al club, Casanova va assumir el repte de ser el nou coordinador amb l’objectiu de convertir les categories inferiors de l’entitat en un referent a nivell nacional i internacional. Durant pràcticament dues dècades, el seu minuciós i exhaustiu treball va donar els seus fruits amb la consagració a l’elit de nombrosos futbolistes. Possiblement, una de les seves fites més importants és la Lleva de la Intertoto 98, on van destacar jugadors com Raúl Tamudo, Àngel Morales, Toni Soldevilla o Sergio González, entre d’altres. La seva última etapa professional va ser al Màlaga, on va desenvolupar les funcions de director de l’Acadèmia i també va ser l’encarregat de captar a joves talents per al club.

Sergio González, un dels seus grans descobriments

El seleccionador català absolut, Sergio González, que forma tàndem amb Gerard López, va fitxar per l’Espanyol el 1995 procedent del CE L’Hospitalet gràcies a Josep Manel Casanova, que va apostar decididament per ell. “Guardo un record molt afectuós del Manel. Era una persona propera, entranyable i noble. En la meva etapa com a juvenil al club, ell va ser clau perquè continués lligat a l’Espanyol quan hi havia algun tècnic que tenia dubtes. Va ser una peça clau en els meus inicis com a jugador”, revela.

El creixement de l’Espanyol en els últims anys no s’entén sense la figura de Casanova, que tenia un talent especial per percebre abans que ningú quin jugador tenia aptituds per triomfar en el món del futbol. “Era un avançat al seu temps. Amb un minut era capaç de saber si un futbolista arribaria a ser professional. També sabia com arribar al jugador i quines tecles havia de tocar per contractar-lo. Ha dedicat molts esforços i ha sacrificat temps amb la seva família i amics per fer evolucionar l’Espanyol. Vivia el futbol amb molta intensitat”, explica l’exentrenador del primer equip blanc-i-blau.

Pel que fa al vessant més personal de Casanova, Sergio González destaca el seu caràcter bromista, accessible i extravertit. “Sabia com treure’t un somriure en els moments més tensos. Era molt de la broma i tenia do de gents. En el meu cas, m’ha tractat com si fos el seu fill des del primer moment. Ha estat sempre pendent de mi, fent-me costat quan més ho necessitava. Teníem una gran relació d’amistat. La seva pèrdua ha estat un cop dur i inesperat. El trobarem molt a faltar”, reconeix.

Carles Casanova, passió blanc-i-blava de pares a fills

Per la seva part, el seu fill i responsable de logística del futbol base de l’Espanyol, assenyala que l’enorgulleix que jugadors, exfutbolistes i persones vinculades al món del futbol lloïn la figura del seu pare. En aquest sentit, Raúl Tamudo, Moisés Hurtado, Ángel Morales, Sergio Sánchez, Javi Chica, Gerard Moreno, Álvaro Vázquez, Óscar Melendo o Ramón Robert, entre d’altres, han agraït la seva tasca a través de les xarxes socials. “És emocionant escoltar com tanta gent es desfà en elogis al teu pare. Tothom que conec té bones paraules per a ell. Ha deixat una gran petjada a l’Espanyol”, remarca.

El futbol era la seva vida. Es recorria tots els camps de futbol possibles, buscant a joves talents que despuntessin. Seguir partits de les categories inferiors era la seva gran passió. “El meu pare s’ha deixat la pell pel futbol i per l’Espanyol. No li importava si acabava tard de treballar perquè havia d’acompanyar a un jugador a casa seva. Actualment, amb una coordinació esportiva això és impensable, però en aquella època ell s’encarregava de tot. Cuidava fins al més mínim detall perquè els futbolistes estiguessin còmodes”, confessa.

De l’etapa de Casanova com a futbolista d’elit, el seu fill Carles subratlla que “es va lesionar de gravetat quan es trobava en el seu màxim esplendor. Des de ben jove va tenir problemes amb una cama per culpa d’una lesió mal curada. Quan va penjar les botes es va posar a treballar en una fàbrica de ventiladors per tirar la família endavant. Abans no hi havia indemnitzacions per lesions. Això et demostra com ha canviat el futbol en les últimes dècades”, assevera.

Recorda quan acompanyava el seu pare a l’estadi per seguir el debut en el primer equip d’un jugador que ell havia fitxat per a les categories inferiors. “Aquell moment era la culminació del seu treball, la recompensa a la feina ben feta. Aleshores m’explicava com havia arribat aquell futbolista a l’Espanyol, la relació que mantenia amb la seva família i les dificultats que havia patit per seguir al club. Tots els sacrificis fets tenien sentit quan veia a un futbolista complir el seu somni”, admet.

El seu fitxatge pel Màlaga va ser un revés dur per a la família. Suposava passar menys temps amb ell, però van entendre que era una oferta interessant i que no podia deixar escapar el tren. “Va arribar sense fer soroll i cinc anys més tard La Rosaleda va ovacionar-lo. Va fer del Màlaga una de les pedreres més importants d’Espanya en tots els nivells, amb jugadors internacions en totes les categories. Va tornar a repetir l’èxit que havia assolit aquí”. Tot i treballar per al Màlaga, Casanova va continuar ajudant al club dels seus amors, com en el cas de Sergi Darder. “Va fer-li un contracte de promoció perquè l’Espanyol rebés uns diners si arribava a ser professional”, manifesta.

Una de les anècdotes més divertides que recorda Carles Casanova és quan va donar les seves primeres passes com a futbolista. “Era cadet i vaig escoltar que estaven organitzant les proves de final de temporada per fitxar per l’Espanyol. Quan va arribar el dia, el meu pare va marxar d’hora amb els entrenadors que tocava. Poc després, vaig agafar un autobús pel meu compte per anar al camp i em vaig barrejar entre els jugadors que es van presentar. El meu pare es va quedar de pedra quan em va veure allà. Òbviament, no tenia el nivell per jugar a l’Espanyol i no em van agafar. Quan vam arribar a casa, em va dir que si li arribo a preguntar si tenia opcions de passar les proves m’hauria pogut estalviar el viatge”, rememora amb un somriure.

FOTOS: Carlos Mira/RCD ESPANYOL i Carles Casanova.