Produeix una gran decepció contemplar reiterats comportaments violents amb motiu de la  celebració d’alguns partits de futbol, els quals generen alarma social i provoquen que els espectadors s’ho pensin dues vegades abans d’anar a un camp de futbol, sobretot si pretenen assistir-hi acompanyats de menors. Aquests fets ens fan sentir impotents a tots els que lluitem per a què prevalguin els valors i el respecte. Malgrat tot, no podem rendir-nos i hem de continuar lluitant des de la base per aconseguir que no es repeteixin els lamentables espectacles que  tan sovint ens veiem obligats a presenciar en els mitjans de comunicació.

Les entitats esportives poden desenvolupar una important tasca en la prevenció de fets antiesportius en els partits de futbol, celebrant reunions amb els pares i mares, cos tècnic i futbolistes abans d’iniciar-se la temporada i en el transcurs de la competició per conèixer, difondre i fer complir els principis i valors que figuren en el Codi Ètic de la Federació Catalana de Futbol. Després d’haver aprovat en Assemblea General l’adhesió a l’esmentat Codi Ètic, i haver acceptat el compromís de la seva difusió i aplicació, a tots ells se’ls pot fer coneixedors de les conseqüències disciplinàries que comportarien el seu incompliment. A més, podrien utilitzar la seva capacitat d’influència difonent a les xarxes socials missatges que fomentin el fair play, el respecte i els valors ètics en el futbol.

Així mateix, i com a mesura dissuasiva, haurien de fer saber als pares i als espectadors en general que gravaran les actituds violentes a les grades i posaran les imatges a disposició de les autoritats. En aquest darrer supòsit, els clubs podrien exercir la potestat disciplinària que es regula als seus estatuts mitjançant l’aplicació del reglament de règim interior contra les conductes antiesportives dels socis, i que podrien comportar des de la privació temporal dels drets del soci i prohibició d’accés als recintes esportius fins a l’expulsió del club.

En la tramitació dels expedients que ens arriben a la Comissió d’Ètica Esportiva i Lluita contra la Violència hem observat que en molts partits els pares dels jugadors de futbol base són els protagonistes de comportaments inadequats. Evidentment, aquests fets no ajuden ni a la bona imatge del club ni tampoc a l’exemple que en tot moment haurien de donar als seus fills. No es pot consentir que els nens sentin vergonya i hagin de cridar l’atenció als seus pares, o bé haver de disculpar-se davant un àrbitre pels insults i amenaces del seu pare, com ja ha succeït.   

Costa molt assumir que un partit de futbol no és més que un joc, en el transcurs del qual es produeixen errors continuats. Per tant, de la mateixa manera que és un absurd pretendre que els futbolistes no s’equivoquin, també ho és exigir als àrbitres la perfecció.

La Federació Catalana de Futbol ha estat pionera en les campanyes en favor del ‘Joc net’, ‘Respecte’, ‘Prou violència al futbol’ i ‘Zero insults a la grada!’, ha confeccionat un Codi Ètic per posar-lo a disposició dels participants a les competicions federades, i també ha estat la primera en proposar i aprovar en Assemblea General noves disposicions reglamentàries sancionadores molt dissuasives. Un dels exemples és sancionar amb descompte de punts de la classificació en cas de reincidir en incidents molt greus de públic (tres punts) o greus (un punt), a més dels partits de clausura del terreny de joc i sancions econòmiques corresponents.

Així mateix, també és important destacar la modificació reglamentària consistent en la potestat dels àrbitres per aturar un partit en cas d’escoltar insults del públic i, fins i tot, decidir la seva suspensió quan hi ha reiteració. En aquest cas, l’òrgan disciplinari podria donar-lo per acabat o decidir la seva continuació sense assistència de públic. Per aquest motiu, seria interessant que, per al seu coneixement, els clubs traslladessin les expressades normatives a tots els integrants de la seva estructura.

Miquel Novell,  responsable de la subcomissió de Lluita contra la Violència de la CEE.