La 7a edició dels Campionats Comarcals de Futbol Sala compta amb una història personal de superació i coratge d’un porter benjamí de la delegació de Tarragona i Terres de l’Ebre; el Joel Vernet.
El Joel Vernet Compte (Aleixar, 2008) és jugador benjamí de l’Alforja FS. Però no és un jugador qualsevol. Uns anys ençà, va patir un accident que el va obligar a viure amb una sola cama, però aquesta discapacitat física no ha estat un impediment per ell, ans al contrari.
Tot i que els seus pares no es consideren uns gran aficionats del futbol i del futbol sala, expliquen com el seu fill gran és un gran amant d’aquest esport: “Al Joel li agrada molt el futbol sala. Es posa molts vídeos per internet. Va començar a jugar a futbol sala fa un parell d’anys perquè ell coneixia a nens més grans que hi anaven i ho va voler provar”.
Va ser en aquell moment quan es van posar en contacte amb el club de futbol sala més gran de la zona, l’Alforja FS: “No sabíem si podia entrenar i jugar amb l’equip de l’Alforja. Llavors vam parlar amb l’Ernest, el coordinador del club, i ens va dir que el futbol sala no exclou a ningú. I vam estar encantats uns i altres amb aquesta decisió”.
El fet de fer esport, jugant a futbol sala, li aporta uns beneficis i uns valors molt importants que els seus pares valoren molt positivament: “Tot i que el futbol sala no és l’esport que més li convé per poder reforçar el genoll, quan li veus la cara i el somriure se’t passa tot. Ell tenia clar que volia ser porter perquè és el que pot i sap fer, i està encantat. Els valors que li aporta el futbol sala són molta disciplina, molt de respecte cap als demés i, sobretot, el moure’s molt, que fa que no agafi pes i, això, el beneficia”.
En motiu de la 7a edició dels Campionats Comarcals de Seleccions Base de Futbol Sala, a mitjans d’octubre, la delegació de Tarragona i Terres de l’Ebre va començar a treballar en la seva selecció comarcal i, havent escoltat el potencial d’un porter benjamí de l’Alforja FS, es va posar en contacte amb els seus pares per oferir-los la possibilitat d’anar convocat a la primera sessió d’entrenament de la selecció comarcal. Quelcom que el Joel es va prendre molt positivament: “El Joel va estar molt content amb la convocatòria. Em deia: “Mama, de més de 100 jugadors, m’han triat a mi”. Ho ha valorat moltíssim. Això sí, des del primer dia ha estat molt mentalitzat de que hi havia la possibilitat de que no arribés a la llista definitiva que competiria en els comarcals. Però ell ens deia que no passava res, que seguiria jugant amb l’Alforja. Sempre veu la part positiva de les coses”.
Però, després de la primera convocatòria de sessió preparatòria, va venir, la segona, la tercera, la quarta i la cinquena, on el Joel va continuar passant els filtres fins arribar a la llista dels 12 jugadors escollits per participar ens els Campionats Comarcals. Una decisió que es va prendre amb molta alegria: “No s’ho creia. Va fer una tombarella i tot! Cada setmana estava pendent de que sortissin les convocatòries per saber si continuava a la selecció. Amb això, ell se sent important i igual que els altres. I això és el que realment ens interessa”.
Una experiència inoblidable per a qualsevol jugador, que li permet conèixer jugadors d’altres clubs de la seva delegació: “El fet de trobar-se amb altres jugadors de la zona ha estat molt positiu, perquè ell, que és molt observador, es fixa molt en el potencial de cada jugador. L’objectiu de la selecció és intentar fer equip i gaudir del nostre esport”.
Després d’aquests Campionats Comarcals, el Joel continuarà fent vida normal, esforçant-se a l’escola i traient bones notes, i anant a entrenar dos dies a la setmana, més dos entrenaments específics de porters al mes, i el partit del cap de setmana, amb l’Alforja FS. Perquè ell, jugant a futbol sala, és feliç.
Així doncs, el Joel, amb tan sols 9 anys d’edat, ha aconseguit, gràcies al seu esperit de superació, jugar a futbol sala i poder participar en uns Campionats Comarcals. A partir d’ara, les aspiracions de futur són molt clares: “Continuar i continuar. Perquè ell s’ho trauria tot abans que el futbol sala”.