Com una conseqüència d’això, existeix el perill que es redueixi de forma significativa el número de persones, sobretot joves, que vulguin  ser socis dels clubs, i també es pateixi una crisi de futurs membres directius d’entitats de la seva localitat o ciutat. Crec que això és motiu perquè aquestes situacions ens facin reflexionar, i perquè entre tots -institucions, clubs, federats i aficionats- adoptem i renovem les mesures necessàries per evitar al màxim que es reprodueixin.

Actualment, tant les entitats esportives com la Federació Catalana de Futbol desenvolupen una important tasca en la prevenció de fets antiesportius als estadis de futbol. Dins la responsabilitat de les entitats esportives s’ha de destacar la que correspon als entrenadors, monitors, etc. És evident la importància de donar exemple davant dels futbolistes en el transcurs dels partits. I si pel motiu que sigui, protagonitzen accions negatives, seria un símptoma molt positiu i rellevant que els afectats reconeguin el seu error i es disculpin davant d’ells tant aviat com sigui possible.

Cal que sempre tinguem present l’edat en la qual els futbolistes poden iniciar la pràctica del futbol federat. L’àmbit del futbol assumeix una gran responsabilitat en la formació de tots aquests menors d’edat que des de tan joves trien practicar aquest esport. Tal com s’estableix al Codi Ètic de l’FCF, les entitats i les persones que assumeixen importants responsabilitats respecte dels futbolistes menors d’edat, han de tenir les qualificacions necessàries per a orientar-los, formar-los i educar-los. Fonamentalment, els han d’ensenyar els valors de l’ètica al futbol, amb tot el que això representa, concedint una prioritat absoluta a l’ètica esportiva i al Joc Net. I avantposar els processos formatius dels futbolistes menors d’edat sobre els triomfs esportius, i els valors grupals sobre les individualitats.

També els espectadors són responsables, alhora, d’evitar molts comportaments violents en un estadi de futbol. Sabem que a vegades és molt complicat evitar-ho, perquè al comportar-se com una multitud, imiten el que fan els del seu costat, i perden el control individual, el sentit comú i el sentiment de culpabilitat al emparar-se en l’anonimat.

Fem especial incidència en la responsabilitat dels pares quan assisteixen als partits de futbol que juguen els seus fills menors d’edat, respecte al comportament ètic que se’ls exigeix mantenir, respectant els rivals, les decisions arbitrals i les dels entrenadors. Per tot això, és molt important que les entitats esportives distribueixin el Codi Ètic federatiu entre els seus federats i aficionats, i promoguin reunions per donar a conèixer els valors esportius, educatius, morals i ètics que promou i desenvolupa el futbol.

I a la vegada també els haurien d’informar del contingut del Reglament de Règim Intern dels propis clubs que sanciona les conductes antiesportives dels socis, advertint-los que en cas de cometre infraccions, s’aplicaria amb contundència, i que podria comportar des de la privació temporal dels drets del soci i prohibició d’accedir als recintes esportius fins a l’expulsió del club.

En aquest aspecte, la Federació també ha contribuït en la reducció d’aquests comportaments, quan va establir una disposició reglamentària aprovada per l’Assemblea General, que permet als col·legiats aturar un partit quan es produeixen insults del públic, i fins i tot, decidir la seva suspensió en el cas de reiteració en els insults.

Què està fent la Federació Catalana de Futbol per lluitar contra la violència al futbol?

A l’FCF hi ha diversos Òrgans, Comitès i Comissions que treballen de forma permanent per aconseguir aquest fi. Començant per la pròpia Junta Directiva, l’Assemblea General, els Comitès Jurisdiccionals de Competició i Disciplina Esportiva i els Subcomitès, el Comitè d’Apel·lació, i el d’Observadors federatius. Els Comitès Tècnics d’Àrbitres i d’Entrenadors, i l’Escola d’Entrenadors. La Comissió d’Ètica Esportiva i Lluita contra la Violència (CEEiLlcV, en endavant), composta per quatre subcomissions: d’Ètica Esportiva, de Lluita contra la Violència, de Xarxes Socials i d’Integritat. La Comissió de Mediació i Arbitratge, i la Comissió Reglamentària. I també, la Fundació Catalana de Futbol desenvolupa una tasca molt important, entre d’altres funcions, la promoció i l’entrega dels Premis Solidaris i l’impuls dels valors ètics.

És important assenyalar que els membres que formen part de la Comissió d’Ètica Esportiva i Lluita contra la Violència representen tots els estaments federatius, la Secretaria General de l’Esport i l'Activitat Física, el cos dels Mossos d’Esquadra, la Mutualitat Catalana de Futbolistes i el món universitari. Destaquem la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, sempre que ha estat necessària la seva intervenció. La CEEiLLcV manté contacte directe amb l’Oficina de l’Esport del Cos dels Mossos d’Esquadra, amb la qual es realitzen reunions periòdiques de seguiment.

Segons l’informe de la memòria de la temporada 2018/19, en la qual es van celebrar més de 5.000 partits setmanals, els Òrgans de Competició i Disciplina Esportiva van tramitar més de 127.000 accions disciplinàries en el transcurs de la temporada, i el Comitè d’Apel·lació va resoldre 520 recursos. La CEEiLLcV va tramitar 95 expedients. La Comissió de Mediació i Arbitratge va tramitar 43 expedients i els membres del Comitè d’Observadors federatius van assistir a 581 partits de futbol.

La Federació Catalana de Futbol ha estat pionera en sensibilitzar a la societat, realitzant campanyes per la promoció i foment dels valors ètics i el fair play al futbol. Ja portem diverses temporades que la Junta Directiva promou i fomenta aquestes campanyes. Van iniciar-se la temporada 2012/13, amb la promoció del «Joc Net».  A la temporada 2013/14, va tenir lloc la del «Respecte».  La temporada 2014/15, la campanya «Prou violència al futbol». Amb motiu d’aquesta campanya, es va elaborar, aprovar per l’Assemblea General i publicar el Codi Ètic federatiu. La temporada 2015/16, va tenir lloc la campanya «Zero insults a la grada!».  La temporada 2016/17, la campanya «+Kesport». Es va crear la Comissió de Mediació i Arbitratge. La temporada 2017/18, s’impulsa la campanya «Zero insults a les Xarxes"». També es porta a terme la campanya «Gràcies pel vostre suport», així com la campanya «#Orgullosa» per promocionar el futbol femení. I la temporada 2019/20, s’inicia la campanya dirigida al futbol amateur denominada «Tots som un equip».

I ara ens preguntem, han estat beneficioses realment aquestes campanyes?

L’evolució de les sancions des que van iniciar-se les campanyes contra la violència han estat les següents:

En cinc anys, s’ha aconseguit reduït un 23% el nombre de targetes grogues per partit i en un 11% el de vermelles. És a dir, el nombre de targetes grogues ha passat d'1,19 targetes per partit a 0,92, i el de les targetes vermelles, ha passant de 0,09 per partit a 0,08. Com es pot observar, han estat molt beneficioses, i això avala la gestió que s’ha fet fins ara, i ens encoratja a seguir millorant i a afrontar reptes més grans, perquè encara ens falta molt per fer.

Tots junts podem col·laborar en l’objectiu comú d’erradicar al màxim qualsevol tipus de violència als estadis perquè les noves generacions no s’apartin de la pràctica d’aquest meravellós esport i de gaudir de l’espectacle del futbol.

Autor: Miquel Novell, responsable Subcomissió Lluita contra la Violència de l’FCF