A mesura que augmenta el nombre d’entrenaments i partits jugats el risc de patir una lesió de genoll augmenta. Les lesions més freqüents en els futbolistes son:

- Esquinços de lligaments: Al genoll hi tenim 4 lligaments essencials, els dos creuats (anterior i posterior) i els dos laterals (lateral i medial). Els esquinços són la lesió més freqüent i tenen diferents graus, des de l’estirament del lligament fins a la ruptura completa. Es caracteritza per un dolor intens al produir-se i normalment no es pot continuar jugant. A més es produeix una inflamació, enrogiment de la zona i dificultats per moure el genoll  i caminar. El tractament depèn de la gravetat de la lesió, tot i que en un principi cal aplicar fred, antiinflamatoris, repòs funcional i, en molts casos, fisioteràpia. En alguns casos és necessària la reparació quirúrgica del lligament.

- Lligament creuat anterior: És una de les lesions que més preocupen en el món del futbol, per la repercussió funcional, tractament quirúrgic i el temps de recuperació, que s’estima entre 6 i 9 mesos. El tractament de la lesió completa és la cirurgia amb la reconstrucció del lligament lesionat amb empelt del propi pacient, normalment o tendó rotulià o tendons isqui tibials.

- Tríada: Componen lesions greus en els futbolistes perquè inclouen lesions completes de dos o més lligaments amb afectació de meniscos. En ocasions i en el seu cas més greu, com la luxació de genoll, és possible que impliqui la retirada de la pràctica esportiva i, fins i tot, deixar seqüeles a nivell de l’articulació. 

- Lesions meniscals: La compressió i torsió del genoll en una jugada fortuïta pot ser una de les causes de ruptura de un dels dos meniscos del genoll (intern i extern). A mesura que augmenten els anys d’activitat esportiva, és possible que aquests meniscos comencin a patir un desgast que pot afavorir la ruptura del mateix. Cada dia s’intenta fer més tractament per tal d’evitar la cirurgia, sobretot si les lesions són a meniscos amb teixit degeneratiu i si són lesions estables. No obstant, en moltes ocasions cal realitzar una artroscòpia de revisió.

- Lesions del tendó rotulià: Per sobrecàrrega són conegudes les tendinopaties que són lesions cronificades amb un tractament lent i dificultós que inclou sessions intensives de fisioteràpia i readaptació esportiva. En tendinopaties cronificades pot arribar a lesions d’arrencament del tendó rotulià que impliquin una cirurgia i un temps de baixa llarg d’un any.

- Lesions del cartílag: El cartílag és una estructura que recobreix la part de l’os que es troba en contacte amb un altre os a dins de l’articulació. Exerceix un amortiment de l’articulació i evita el frec dels ossos. Mal gestos dins d’un partit poden implicar traumatismes a nivell del cartílag amb lesions del mateix, associades o no amb altres lesions i que poden comportar, a llarg termini, una artrosi del genoll.  Dins d’aquestes lesions també pot haver-hi despreniments del cartílag i cossos lliures a l’articulació que a vegades poden requerir cirurgia.

El Dr. David Berastegui de la Mutualitat Catalana de Futbolistes assegura que:  “Les lesions de genoll són un problema freqüent dins del futbol. Una bona prevenció i una base d’entrenament pot ajudar a disminuir en gran part lesions greus. Un cop produïdes les inevitables, cal un bon assessorament per una bona recuperació” Pel traumatòleg, la preparació física és fonamental per preveure aquestes lesions: “A dia d’avui el futbol, a part de tècnica, requereix una gran preparació física perquè és un esport cada cop més exigent físicament, és per això que és cabdal la prevenció de lesions amb una tonificació i elasticitat de la massa muscular (un bon entrenament en aquests aspectes) i quan per desgràcia hi ha alguna lesió inevitable, realitzar la millor rehabilitació i readaptació que es pugui dur a terme per poder tornar a jugar amb totes les garanties”.