La seleccionadora sub 16 femenina, Natàlia Arroyo, vol treure’s l’espina clavada que va deixar la segona posició del Campionat d’Espanya disputat el juny passat a Astúries després de caure a la final en la tanda de penals.

1. Com serà la preparació per l’inici dels campionats?

En la línia d’altres temporades. Tanmateix, la Selecció Cadet sempre té una complicació. I és que la jugadora de primer any ve del futbol 7, de sobte es troba jugant a futbol 11 i viu una doble dimensió. En aquesta edat les categories estan molt obertes. Encara s’ha d’encaixar a on jugaran les noies que poden ser seleccionables, i traçar l’itinerari per veure-les el màxim d’aviat i de vegades possibles. Ara estem mirant les jugadores que tenim i a partir d’aquí començarem a fer el filtre per arribar a finals d’octubre amb opcions d’entrenar amb una llista més o menys concreta.

2. Què consideres que és més difícil de gestionar?

El grau de joventut que puguin tenir les jugadores. Hem de veure de quin talent disposem, quines necessitats tenim, les posicions que hem de reforçar... És una de les dificultats de la sub 16. A més a més, en quant a logística, la dispersió en el territori de les noies complica la feina. Per les jugadores, crec que el més difícil és tenir 14-15 anys i debutar amb la Selecció.

3. Després de proclamar-te campiona el 2014 i subcampiona el 2015, com gestionaràs aquests èxits en el vestidor?

Catalunya sempre es planta a la fase final amb la intenció de guanyar i el repte era repetir perquè crec que no ho han aconseguit gaire seleccions. Aquest any em vull refer d’una final que se’ns va escapar per detalls, per no haver estat prou contundents de cara a porteria i no encertar a la tanda de penals. Per això, les que repeteixen tenen un motiu extra. No els hi pots demanar res més perquè són molt competitives. Personalment, m’ho prenc com sempre, però sí que és cert que del 2014 tinc la satisfacció d’haver-ho aconseguit i de l’any 2015 amb quedo amb el regust que ens van faltar coses. És fantàstic tenir l’oportunitat de poder tornar-ho a intentar.

4. En la sub 16 treballeu el factor psicològic igual que el físic o el tàctic?

No tenim tot el temps que ens agradaria per entrenar. Tenim poques sessions i no volem carregar-les d’entrenaments, perquè els clubs tenen tots els drets sobre les seves jugadores i això ens limita. Intentem encaixar aquesta feina psicològica amb tots els aspectes de l’entrenament: han de ser competitives, que entenguin que els partits costen, que les rivals cada vegada ens tenen més ganes, i que estan més preparades per guanyar-nos i ens ho posen més difícil.

Natàlia Arroyo amb el seu ajudant i, a la vegada, seleccionador de la sub 12 femenina, Vidal Paloma

5. En tots aquests anys com a seleccionadora de la FCF que n’has aprés?

Dels darrers anys, l’aprenentatge que m’enduc de la sub 16 és incloure la gestió de la frustració. Per exemple, que un 0-0 s’allargui i no sigui un problema perquè són coses que passen en el futbol. Cada selecció autonòmica té les seves dificultats, en alguns casos és per falta de llicències, altres per excés en una posició i en altres casos perquè el territori els hi complica la gestió d’entrenaments. En el nostre cas, el problema a vegades és –i queda molt malament dir-ho- l’excés de victòria que assimilen les jugadores en la seva formació. Tenim noies que tenen tant de talent que han estat gairebé sempre en equips molt guanyadors i estan acostumades a guanyar. Fins i tot, amb les Seleccions han arribat amb relativa freqüència o comoditat a fases finals i gestionen pitjor els moments de màxima tensió, quan les coses no funcionen. Això és una feina que hem de fer, però s’arriba a on es pot. Tanmateix, és un dels reptes personals que tinc.

6. Quina creus que pot ser la Selecció a batre?

Amb la sub 18 t’ho pots imaginar una mica més perquè ja les has vist a la sub 16. En la Cadet, de cop i volta t’apareix una nena que no tenies controlada, perquè potser fa un any era massa petita per entrar però aquesta temporada ha saltat de categoria. No me’n refio mai de cap Selecció. Ja no és com fa deu anys, que arribàvem gairebé sempre les mateixes cinc o sis Seleccions a les fases finals. Ara s’obre el ventall i això demostra que tothom s’està posant les piles i cada vegada és més difícil.

7. En la teva sisena temporada com a seleccionadora catalana t’has marcat alguns objectius personals?

A nivell col·lectiu, el de tornar a arrodonir un equip i portar-lo al màxim de les seves possibilitats per aixecar la copa. A nivell personal vull estar més preparada per fer-ho millor, perquè el meu equip m’agradi encara més, i tenir la sensació que els últims cinc anys han servit per millorar. L’objectiu personal és aconseguir el títol notant que ho he fet millor. Per tant, m’aprofitaré del talent que disposo. Cada vegada anem resolent les necessitats que sorgeixen, tenim més gent al staff tècnic, disposem d’ajuda tecnològica, etc. S’han d’aprofitar totes aquestes eines per guanyar i si perds és perquè realment tan superat molt, però no perquè t’hagi faltat preparació.