1. Què el va conduir al món de l'arbitratge? Recorda alguna anècdota del primer partit que va dirigir?

Tenia 17 anys i jugava a futbol sala a l'equip del Castellví de Rosanes quan ens van comunicar que l'equip juvenil desapareixeria per falta de pressupost. Tenint en compte que no era molt bo com a jugador, l'única manera de seguir vinculat a aquest esport va ser passar-me a una altra vessant com és l'arbitratge.

En referència al primer partit que vaig dirigir, que va ser de la categoria infantil a Esparreguera, la veritat és que no tinc cap anècdota al respecte.

En canvi, el primer partit sènior que vaig xiular va ser de casualitat ja que, aquella temporada, només arbitrava en base i actuava com a cronometrador. Però, un dia, a l'arribar al punt de trobada en el que havia quedat amb l'àrbitre del partit, aquest se li va quedar el cotxe espatllat i em va dir que anés jo al partit i els hi comentés la situació als delegats dels equips mentre ells esperava la grua.  Així ho vaig fer i ambdós van acceptar que jo dirigís el partit.

La veritat és que guardo molt bones sensacions d'aquest partit.

 
2. De quin partit guarda un millor record?

És difícil escollir un sol partit però, suposo que destacaria el Ibi – Pinto, que va ser el dia en que em van ascendir a 1a Divisió, juntament amb el meu company i amic Miguel Moreno. Sense oblidar, naturalment, la final de la lliga 2008/2009 entre el Pozo – Inter, que va suposar la meva primera final i, a més, en un dels millors escenaris.

 3. En el cas de que es trobés amb un grup de nois i noies de 16 anys, quins arguments  utilitzaria per motivar-los a formar-se com a àrbitres de futbol sala?

Sempre els comento que quan jo vaig decidir iniciar-me en aquest món amb 17 anys, tenia la costum de veure els partits per la televisió els dissabtes al migdia, i tenia com a referent als àrbitres d'aquells partits.

El consell que els hi dono és que no ho facin només per diners, sinó que sentin aquest esport, que gaudeixin, que siguin constants, que, evidentment, l'únic lloc on l'èxit està abans que el treball és en el diccionari, però que espero que d'aquí uns anys alguns d'ells siguin els que dirigeixin els partits televisats.

4. Com a àrbitre de 1a Divisió Nacional haurà tingut un col·legiat com a referent quan encara no havia arribat a ser professional...

Tenint en compte que ha estat professor meu de regles del joc i que, a més, ha estat el meu mentor, haig de destacar al Ramón Blanco, sense cap dubte. Tot i així, en els darrers anys, he après molt amb el meu darrer company i amic, el Marcelino Blázquez.

 5. Quines exigències comporta ser un bon àrbitre?

Doncs el ser exigent amb un mateix i no entrar en un estat de relaxació en cap moment. Analitzar el rendiment d'un mateix, realitzar un entrenament integral, tant físic, tècnic, tàctic com mental, i actuar amb confiança. A més, cal tenir un alt grau de compromís i implicació, així com capacitat d'anticipació.

6.  Considera que és important l'aspecte psicològic en el món arbitral?

Important no, jo diria que és fonamental, tant per entendre el comportament dels jugadors com per saber llegir el partit. Per això és molt important haver practicat abans aquest esport.

 7. A nivell personal, què li ha aportat el ser àrbitre de futbol sala?

Per sobre de tot m'ha donat la possibilitat de conèixer a moltíssima gent. I puc dir que gràcies a aquest esport tinc molts bons amics amb els que he compartit grans moments i moltes anècdotes, i això no s'oblida.

I com a persona, crec que he millorat en autoconfiança i en la presa de decisions.

 8. Quin somni li queda per complir dins de l'arbitratge?

Evidentment, després d'aconseguir l'ascens a 1a Divisió Nacional, actualment el somni seria poder ser internacional. Però dono per fet que aquest, és el somni de tots els àrbitres de la categoria.

9. Trobant-nos a punt de finalitzar el curs de l'Escola d'Àrbitres, quines millores considera que s'haurien d'aplicar en les properes edicions?

És quelcom complex perquè són molts els candidats però, potser seria bo que tots actuessin de cronometradors i/o d'àrbitres sent observats pels mateixos professors, en partits oficials, per donar-los-hi l'aprovat definitiu.

D'alguna manera seria com treure's el carnet de conduir, on tens la teva part teòrica i, després, la part pràctica.

10. Quin considera que és el millor àrbitre de futbol sala de la historia?

És difícil destacar a un per sobre de la resta, i més quan no he pogut conèixer àrbitres d'altres països per poder jutjar amb criteri. Tot i així, crec que els millors àrbitres els tenim a casa. Tenint en compte que la perfecció no existeix, jo em quedaria amb la imatge com a àrbitre del Ramon Blanco, juntament amb el tarannà i la psicologia del Marcelino Blázquez.