En aquesta guia es deixa clar què és una commoció cerebral i la manera de gestionar la seva evolució quan es presenta en un esportista. El Dr. Franchek Drobnic, Cap de Salut, Recerca i Serveis del CAR, parla de la importància d’aquesta guia “perquè com a metge i pare, quan un nen o adult té un cop va a l’hospital, l’atenen, i dictaminen que no hi a res greu. A partir d’aquest moment, però, ha d’haver un seguiment de les hores i dies posteriors, i tenir molta precaució de quan tornar a l’entrenament, ja que pot sobrevenir una altra commoció cerebral”. El Cap d’Urgències Pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu, el Dr. Carles Luaces, reitera aquesta situació, i és que “quan un nen arriba a urgències amb un cop al cap, avaluem els riscos i actuem en conseqüència. Però, els metges i els pares hem d’establir una vigilància perquè el nen pot tenir símptomes dies després del cop”.

Els metges apliquen habitualment l’escala de Glasgow, una sèrie de preguntes al pacient que determinen el risc del malalt, tant en nens com en adults:

• Risc lleu 14-15
• Moderat 13- 9 (cures intensives)
• Greu  < 8 (cures intensives)

Està demostrat que les radiografies cranials no aporten informació necessària per determinar si darrera d’aquesta commoció cerebral hi ha un dany cerebral secundari greu. Amb un risc moderat ni tant sols fa falta un TAC, amb observació durant 24 hores al domicili de l’accidentat és més que suficient. En cas de risc moderat és millor que l’observació sigui hospitalària, i amb un risc greu es fa necessària una Tomografia Computeritzada. En aquest sentit el Dr. Luaces assegura que “els pares han de conscienciar-se que el TAC no és necessari, que l’observació durant unes hores del pacient és equivalent a aquesta proba”.   

En esports com el rugbi hi ha una prohibició expressa que quan un jugador rep un fort cop al cap no pot continuar jugant. Així ho confirma el coordinador dels Serveis Mèdics de la Federació Espanyola de Rugbi, el Dr. José Carlos Saló: “El rugbi és l’únic esport que prohibeix a un jugador continuar al terreny de joc si ha tingut un fort cop al cap. Amb una commoció necessitem  un temps gradual pel retorn a l’esport i, fins i tot, per tornar a la programació escolar”.

Des de la Mutualitat Catalana de Futbolistes ja s’ha advertit que quan un nen pateix un fort cop al cap, encara que no perdi el coneixement, s’ha de retirar immediatament del partit i no tornar a jugar fins que un metge el visiti. En moltes ocasions els propis jugadors treuen importància a aquests cops i volen continuar jugant, inclús els entrenadors també ho volen. Però si no s’atura és molt probable que aparegui una segona commoció cerebral i les conseqüències poden ser molt greus. Per tant, descans, observació dels metges i dels pares, i després d’aquest repòs determinat tornar gradualment a l’esport.

GUIA COMMOCIÓ CEREBRAL