Amb una llarga trajectòria dins del CTAFS, el Sr. Enrique Rascón, explica la seva trajectòria i perspectiva dins de l'estructura arbitral com a àrbitre de pista i, actualment, com a jutge de taula.
1- Dins de la seva vida esportiva, quantes temporades porta com a jutge de taula i quantes en l'elit del futbol sala?
Porto un munt d'anys a la Federació Catalana de Futbol, des dels 18 anys. Des del primer dia fins avui he intentar realitzar la meva tasca amb la màxima serietat, independentment de la categoria que em correspongués. Per tant, considero que l'elit, al cap i a la fi, depèn d'un mateix, i no de la resta.
2- Agradant-li el futbol sala, per quin motiu va acabar decidint-se en realitzar les tasques de jutge de taula?
Inicialment compaginava les funcions d'àrbitre i de jutge de taula però, arrel d'una lesió que vaig patir, em vaig haver de retirar de l'arbitratge dins del terreny de joc.
3- Des del seu punt de vista, com veu el futur del jutge de taula, sabent que anys enrere va aparèixer la figura del 3r àrbitre a 1a i 2a Divisió Nacional de Futbol Sala?
El jutge de taula va camí de convertir-se en una espècie en perill d'extinció. Tot i així, reivindico obertament la seva importància i qui millor ho sap són els nostres companys en pista.
4- Què opina sobre el fet de que els jutges de taula no acompanyin a la parella arbitral de la seva mateixa territorial en els partit de l'elit? No creu que la cohesió de grup seria quelcom positiu?
La cohesió de l'equip arbitral és una tasca a tractar en el vestuari abans de l'inici del partit. No és necessari realitzar 1.000 km junts. Per altra banda, entenem que és una reducció lògica de costos, tenint en compte que moltes vegades es prioritzen els ascensos i descensos per criteris de proximitat geogràfica.
5- Des de la posició en què es troba en un partit, nota o sent la pressió dels espectadors des de la grada? Considera que és un reflexa de la crisi que estem vivint?
Personalment no sento pressió, sinó que em serveix com a vàlvula d'escapament de tota la setmana. No obstant això, considero que l'incivisme del terreny de joc és responsabilitat de tots. Tots som educadors i alguns pares, per tant, la imatge que es plasma és la que s'està donant als jugadors i fills.
6- En la present temporada 2013-2014 hi ha hagut canvi dins l'estructura arbitral. Quins canvis ha notat amb aquest nou grup de treball?
El principal canvi té un nom que és la transparència. Tots hauríem de ser partidaris d'aquesta transparència en tots els ordres de la vida.
7- Quina part de l'estament arbitral potenciaria? De quina manera?
Segurament aprofundiria en la comunicació entre els àrbitres i les delegacions, ja que penso que la seva millora seria molt positiva pel CTAFS.