Com es pren aquesta nova etapa a la Selecció CatUEFA? 
Molt, molt i molt il·lusionat. Estic molt motivat. Molt agraït al president Subies. Estic com si fos el meu primer any. Com sempre, amb aquesta Selecció les expectatives són màximes. Comencem la competició en poc més de dos mesos. Ja vam veure a Múrcia que és una competició molt exigent on mig error t’elimina. S’ha d’anar pas a pas, però l’objectiu és molt clar: ser campions d’Espanya i després d’Europa. La primera fita és al desembre, que jugarem a casa. Després febrer, en aquesta fase intermèdia, i ja la primera final.

La CatUEFA jugarà al desembre a casa contra Navarra i Extremadura. Sabem quelcom dels rivals? Per les seves paraules podem deduir que som favorits.
La CatUEFA és autònoma. Marquem l’estil i el patró de joc segons els jugadors que convoquem. En aquestes categories conèixer al rival sempre és complicat, però el meu cos tècnic ja està treballant per conèixer més dels rivals i anar a veure’ls en la seva preparació. Històricament, Catalunya és un bressol de bons jugadors, però no et pots adormir. Seleccions com Extremadura o Navarra sempre són imprevisibles, poden tenir un jugador desequilibrant, anàrquic, i fer-te un set en un moment. Nosaltres tenim la fortuna d’anar solapant una Selecció amb una altra, el que ens permet mantenir la nostra identitat.

A priori som favorits, però no me’n refio de ningú. Hem de tenir totes les precaucions amb la responsabilitat de jugar a casa. 

Ahir va jugar el primer partit de preparació i ja ens ha deixat veure algun detall. Expliqui’ns, quina CatUEFA podrem veure en aquest cicle?
Tenim la sort de tenir un ventall de jugadors molt ampli, tot i les restriccions de la pròpia competició que impossibilita poder seleccionar a aquells jugadors que hagin tingut en algun moment fitxa professional. En ser un campionat curt, a mort sobtada, les condicions que han de tenir els jugadors que venen a la CatUEFA són exclusives. Han de ser competitius, amb cap de ferro, que no es paralitzin ni es deixin sorprendre per qualsevol resultat parcial. T’ho explicaré amb un detall. L’any 2011 perdíem 0 a 2 a Astúries. Al vestidor, a la mitja part, vaig poder mirar la cara d’Òscar Sierra, Carlitos Martínez, Granell, Heredia, Putxi... i vaig saber que guanyaríem. No vaig tenir cap dubte. El grup es va conjurar a guanyar aquell partit que ens va portar per primera vegada a Europa. El que vull dir és que el grup és fonamental. El bloc ha d’estar convençut. Busquem jugadors amb personalitat. Si portem jugadors fràgils, debilitem el grup i això no ens ho podem permetre. 

Digui tres noms de jugadors de la nostra Tercera Divisió que compleixin aquest ADN i que defensaran la samarreta de Catalunya al desembre.
Busco Putxis, Davids López, Borges... són jugadors que contagien el grup amb el seu lideratge. Coneixen les seves carències però són més llestos, i saben com sobreposar-se.

Toni, ja porta molts anys en el món del futbol i coneix totes les categories. Què té d’especial la CatUEFA? 
Aquesta Selecció té màgia des del seu inici. Recordo quan el president Roche em va proposar com a seleccionador. Vaig pensar: “Em treuen del mig”. Però la realitat és que coneixia bé la categoria per la meva feina al Cornellà. Vaig començar a seleccionar jugadors i la il·lusió era màxima. Craviotto, Uri Santos, Marc Sellarés... tot allò va anar agafant un ambient increïble i hem tingut la sort de poder mantenir-lo en cada concentració. La Selecció es diu Amateur, però es viu un ambient professional. A més, aquesta Selecció és el brollador per la Segona ‘B’. Tothom sempre ha volgut venir. 

Per últim, amb tants moments bons viscuts, amb quin es queda? 
Els triomfs són sempre especials. Astúries i Segòvia, però sens dubte em quedo amb la final d’Itàlia. La tinc gravada. Els penals ens han donat campionats, i aquella tarda al Vèneto ens el van treure. Ho recordo tot d’aquell dia. Des del prepartit, la preparació, la xerrada al vestidor. Va ser un partit de fuetades. Recordo un cop de cap de Cano que no va voler entrar. Va ser un partit molt tancat. Molt viu tàcticament, de molt control. Tots dos equips van jugar amb les seves armes al límit. És un partit que recordo. L’única cosa que lamento, cada dia, és no haver tingut una mica més de sort.