Els inicis del Víctor Pasamontes (Vilassar de Mar, 1992) en el futbol sala van ser com a jugador amb 4 anys, a l’antic FS Vilassar. Quan era jugador de categoria juvenil, va decidir realitzar el curs d’àrbitres de futbol sala i, al principi, compaginava el jugar amb l’arbitrar.

Aquest, és el setè any com a àrbitre i, després d’una trajectòria ascendent, on cada any ha anat pujant de categoria, ha arribat a 2a B Nacional: “Jo valoro aquesta trajectòria molt positivament i no tot el camí ha estat fàcil. Hi ha hagut dies complicats i èpoques que no ho passes tant bé perquè potser no et surten les coses com tu vols. Però considero que el camí ha anat prou bé”.

En el moment en què va pujar a 3a Divisió  Nacional, va ser quan va decidir, definitivament, penjar les botes de futbol sala per agafar, exclusivament, el xiulet: “En aquest moment, al veure la impossibilitat de compaginar les dues coses, vaig creure que el que m’aniria molt bé seria prioritzar i centrar-me exclusivament en el món de l’arbitratge, ja que era el que m’omplia. I és que l’època en què vaig compaginar el jugar amb l’arbitrar jo era més feliç xiulant que jugant. Jo sóc feliç xiulant i m’ho passo bé”.

Curiosament, la trajectòria arbitral del Víctor Pasamontes ha anat, quasi bé paral·lela a la dels Campionats Comarcals, ja que, va començar a xiular en els comarcals en la seva 2a edició quan portava dos anys xiulant: “El segon any, que estava a 2a catalana, em van trucar i em van dir que comptaven amb mi per l’edició dels comarcals i jo m’ho vaig prendre com un regal. Vaig xiular tres partits de la fase prèvia i em van venir a veure uns amics perquè sabien de la il·lusió que em feia, i van voler estar en el meu debut per recolzar-me”.

De la 2a edició dels Comarcals fins l’actual, la 7a, el Víctor ha xiulat fases prèvies i fases finals, quelcom que ell ho valora molt positivament: “Es segueix amb la línia d’aquests darrers anys on es confia en la gent jove que comença i és un bon aparador perquè et puguin veure”.

Però, també cal tenir en compte que arbitrar aquest tipus de partits no és una tasca gens fàcil:  “L’aplec de gent és molt important i estàs xiulant davant una graderia amb unes 800 persones, només en el teu partit. En canvi, en un partit de cap de setmana, hi ha només els familiars dels jugadors, amb una mitjana d’unes 30 persones. No és el mateix. És una pressió afegida, però, que a mi em motiva”.

Una qüestió que també es plantegen els àrbitres professionals.

Qui tampoc s’ha volgut perdre aquesta edició dels Campionats Comarcals ha estat l’àrbitre de 1a Divisió Nacional de Futbol Sala, Miguel Moreno Millan (Badalona, 1974), el qual, acompanyat pel cap del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Futbol Sala, Marcelino Blázquez, ha visitat les instal·lacions, passant per les sis pistes mentre es disputaven els partits de forma simultània.

Moreno també fa referència de la dificultat d’arbitrar els Campionats Comarcals: “En aquesta competició s’exigeix un nivell que tots els àrbitres de l’Escola no poden tenir, i, per tant, no estan preparats per aquest tipus de partits. Està molt bé que des del CTAFS es premiï als àrbitres que porten un parell d’anys i que han aconseguit consolidar-se, però també és un encert designar àrbitres amb una mica més d’experiència per segons quins partits, com són els de la fase final”.

Aquest equilibri entre les designacions de la fase prèvia i de la fase final dels Campionats Comarcals és la gran tasca que es duu a terme, en cada edició, des del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Futbol Sala.

Miguel Moreno, que porta més de 10 anys a l’elit del futbol sala, remarca que els Campionats Comarcals són  únics: “A nivell organitzatiu, el que suposen els comarcals és impressionant. No existeix a cap altre territorial. I és que el nivell que tenim a Catalunya no és equiparable a cap altre comunitat autònoma”.

Ambdós àrbitres coincideixen en què els hi hagués agradat participar en els Campionats Comarcals. El Víctor Pasamontes, com a jugador: “A mi m’hagués agradat que a la meva època hi hagués hagut les Comarcals per poder-hi participar com a jugador i viure tot aquest ambient festiu, perquè no deixa de ser una festa. La gent s’ho passa molt bé, venen amb família, veuen molts partits i, en definitiva, no pares de veure futbol sala. Ara visc els Comarcals d’una altra manera, com a àrbitre, i content de formar part d’aquest espectacle”. I, el Miguel Moreno, poder arbitrar: “Com a inici arbitral, poder xiular davant de tanta gent i en una competició tant important, m’hagués encantat”.

El Víctor Pasamontes, molt agraït de que es confiï en ell per poder estar en els Campionats Comarcals, espera que el CTAFS continuï comptant amb ell en properes edicions, mentre que el Miguel Moreno, continuarà escapant-se a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva de Blanes en el pont de desembre.